BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

#JVFoix

Publicat el 29 de gener de 2012 per aniol

BAIXAVA DE COLL FORMIC AL BRULL, I EN ÉSSER PROP DE LA MORERA EM VAN ATURAR ELS CÍCLOPS. VOLIA FUGIR, PERÒ, BURXANC EN MÀ, EM VAN FORÇAR A MIRAR COM ENSACAVEN LLIBRES I MÉS LLIBRES MEUS, IMPRESOS I INÈDITS, PERGAMINS DELS AVANTPASSATS SOSTRETS AL RECTOR DELS TORRENTS DE LLADURS I MANIFESTS EVERSIUS. EL MEU COS FULLAVA COM UN FAIG, I UN ULL DESCLÒS ALS BRULLS DEL FRONT EM VA FER VEURE, AIGUOSA I TRANSPARENT, LA MEVA PRÒPIA IRREALITAT  

Mirar els ocells com els nois, i la boira 
Pel torrentol amb caramells de molsa; 
I, cap al tard -quan les mosses tardanes 
Cullen, ull dolç i persignat, les herbes 
I els glans d’embruix-, el serrat; …o, a mig aire, 
–Darrere els faigs, allà on la nit udola–, 
Els traginers encorbats i somnàmbuls, 
Durs i arreluts entre els coscolls airívols, 
Com omplen bucs carboners i les sitges 
Parpellejants, amb llibres nous, diaris, 
Codis i fulls clandestins i escriptures 
Que firmo jo amb irreals omegues 
 

És bell i trist per qui, nat franc, és serf. 
–Nit d’avets delirant! Nit col·lectiva!  
Trobar el pastor i els seus bous, vora els marges, 
Dòcils i purs i la mirada gerda, 
Amb neu als pics als fons de les pupil·les 
I prats rosats amb fontanelles clares; 
I, cor feliç i ple, dar-li el bon dia, 
I us diu qui és: carranc i fill de bruixa, 
Nat als Molins i dels carlins ostatge 
Quan, sarmentós, somniava amb els Tròpics; 
…O, de puigsmals a puigmals anacrònics,  
Veure passar damunt acers eteris 
Els trens de foc, amb rabassa i remences 
Fendint, gebrats, la fressa dels silencis,  

És gai i trist pels qui funyen els glaços 
Emmurallats a les fleques alpines.  

Sentir com plou, vora el foc; i les aigües 
Vidres avall, a la tardor boscana, 
Que esbossen cors amb anagrames rústics 
Regalimants a les mans que us acotxen; 
I el vent foiós amb campanes cerdanes, 
Himnes flairants i florides pregueres 
D’un airecel amb vilatans alífers 
I déus dorments als fonolls de les bromes; 
…O escoltar el plany del qui feixa la llenya 
Al bosc defès, del caçador que empaita 
Senglar i ocell, i el del castell el blasma 
Perquè el de tots és seu, verges i astres,  
        

És dolç i trist pel qui, feixuc de roses, 
         Lleva el pugó del pi de les tres branques.  
 
                                         Gualba, 1944 – Viladrau, 1948  

Transcrivim el poema VI de Les irreals omegues (1949), homenatge dels Balances Oktoberfest al grandiós poeta J.V. Foix el dia del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.

sergi borges (Twitter:@sergi_borges )


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.