BALANCES OKTOBERFEST

Des de fa uns anys intento entrar a l’EOI de la Vall d’Hebron per estudiar anglès. Aquest curs 2011/2012 per fi ho he aconseguit. M’han col·locat a segon (d’un total de 5 cursos).

L’any passat, el curs 2010/2011, vaig entrar a francès, directament a tercer. Després de començar amb molta força, cap a la setmana santa, el vaig abandonar.

Així doncs repeteixo tercer de francès i faig segon d’anglès. Això és degut al particular sistema d’adjudicació de places de l’EOI: és tan difícil entrar a anglès que si tens una plaça d’una altra llengua no la deixes escapar per por a quedar-te’n sense cap (pel fet de no haver-te matriculat a la de francès que ja tenia i que no em toqués la d’anglès que tant anhelava).

No sóc un alumne especialment brillant amb i per a les llengües. M’agraden molt, però em costa assimilar-les. Estic molt motivat, però sé que hauria d’estudiar més i treballar més a casa.

Allò que més m’està agradant –fins i tot encara diria més, m’està encantant– de totes dues llengües és llegir llibres en francès i anglès. I és la primera vegada a la meva vida que ho faig seriosament, amb tots els ets i uts.

Com bé aconsellen –aconsellem — els professors de llengua, no cal que llegim amb un diccionari al costat i anem mirant paraula per paraula què volen dir. Primer, perquè no serveix per gairebé res –només per resoldre un dubte des de la immediatesa i després te’n tornes a oblidar –, i segon perquè perds moltíssim temps (ara amb els smartphones i notebooks és molt més ràpid, certament); en definitiva, és molt carregós perquè llegir et demana un cert ritme, passar a una nova acció: tirar endavant.

Per tant es recomana que llegim un bon fragment extens sense aturar-nos, intentant-ne copsar el sentit general del que llegeixes. Tampoc subratllarem totes les paraules que no entenguem; només hem de subratllar aquelles que ens impedeixin entendre el sentit global de la lectura. Un cop acabat de llegir aquest bon fragment –que pot ser un capítol, per exemple –, aleshores ens podem dedicar a resoldre els dubtes més grossos que tinguem de comprensió lectora.

La veritat és que estic gaudint d’una manera molt especial la lectura en francès i en anglès. L’any passat ja en vaig llegir dos en francès i a més a més descobrint dues autores que han arribat a casa nostra amb escreix, però de les quals no n’havia llegit res: Amélie Nothomb i Irène Némirovsky.

De Nothomb vaig llegir i em va agradar moltíssim amb Stupeur et tremblements (‘Estupor i tremolors‘, Columna, 2000). Si no en sabeu res, no us diré ni de què va perquè una de les gràcies d’aquest llibre és el desplegament de la temàtica realment sorprenent. Em vaig quedar bocabadat amb tot del que parla el llibre. Flipant.

De Némirovsky, em sembla que el seu gran èxit aquí va ser Suite francesa editat per La Magrana l’any 2006. Jo em vaig llegir Chaleur de sang (‘Sang calenta’, La Magrana, 2007). Aquest llibre és un llibre que va de menys a més claríssimament i ens narra els embolics, els secrets, les mentides i els amors i desamors d’una família francesa en un ambient rural de la Borgonya. És molt recomanable descobrir la vida de l’escriptora, que va tenir un èxit total a principis de segle XX, truncat per la II Guerra mundial i la seva deportació a Auswichtz.

I ara mateix de francès estic llegint Le lion de Joseph Kessel (‘El lleó’, Empúries 2002), un cant meravellós a l’Àfrica, i més concretament a la sabana i els seus animals. És el llibre en francès que més m’està costant de llegir i per moltes i diverses circumstàncies ja fa prop d’un any que hi estic posat.

Pel que fa a l’anglès, el repte encara és més apassionant. Hi ha una gran tradició en anglès d’adaptar llibres d’alta literatura als nivells corresponents d’estudiants. És un negoci com una casa de pàgès. Per exemple, si agafeu l’original de Frankestein de Mary W. Shelley, us adonareu que l’anglès que hi trobareu és un dels registres més alts. És a dir, molt i molt difícil. En canvi, a classe de segon de l’EOI, podem llegir Frankestein adaptat al nostre nivell.

És per aquest motiu que jo m’estic llegint A cup of Kindness (Stories from Scotland), un llibre de cinc històries tradicionals i algunes de més modernes d’Escòcia. Es nota molt que són històries adaptades; l’ordre natural de la narració està tallat bruscament i són molt directes en la narració dels fets. Segur que les llegendes que les originen tenen més suc, més matisos, que les fan més completes i més contextualitzades.

No volia tenir aquesta sensació amb llibres d’alta literatura. D’aquí poc, la companya de blog, na Glòria Barrobés, ens dirà que en pensa d’aquests llibres adaptats a estudiants: el titular que ens donarà és la frase que va originar aquest apunt que ara llegiu.

Paral·lelament al llibre adaptat per a estudiants d’idiomes, m’estic llegint un altre que em té totalment captivat. És una biografia específica de David Bowie, concretament la que parla dels seus anys a Berlín. El llibre es diu Bowie in Berlin (A new career in a new town). Aquest llibre l’estic llegint molt a poc a poc, però d’un mode segur, i m’està atrapant, no només per la grandesa del personatge sinó perquè conec bé del que parla i a més a més m’entusiasma la seva música. Té la particularitat que és un llibre en anglès americà. Al principi pensava que això em perjudicaria, però la profe no només m’ho va desmentir, sinó que em va encoratjar a llegir tant en anglès britànic com ianqui.

Ara que corren temps on als catalanoparlants se’ns acusa de talibans només pel fet de parlar en català als nostres fills i defensar la nostra llengua –si no la defensem nosaltres, qui ho farà?–, aquest apunt és un homenatge al necessari multilingüisme enfront d’un bilingüisme fals, ranci, tronat i caduc.

I també el foment del plaer de la lectura en qualsevol llengua.

sergi borges