#SalvadorIborra: farem córrer els teus mots i els escamparem per la terra

Por i fàstic al…barri de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona durant la matinada de divendres 30 de setembre de 2011.

Jo no coneixia en Salvador
Iborra, però des d’ahir que sento una ràbia i un dolor profunds.

 No diré el que penso
perquè segurament cauria en una demagògia i un populisme ranci i barat.



L’únic que diré és: 
Quina puta merda!

Molt sovint Barcelona sembla una ciutat dement habitada per ciutadans dements i
governada per dirigents dements.

Em comprometo a fer
córrer i escampar els mots d’en Salvador Iborra per la terra.

«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l’herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.»


Salvador Iborra
(Els cossos oblidats)


Foto: Carles Domènec (per al Diari de Balears)

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a #SalvadorIborra: farem córrer els teus mots i els escamparem per la terra

  1. rginer diu:

    No caiguis en la demagogia i el populisme amic meu. La realitat és la que és i la trobes arreu des del més petit dels poblets, fins a un racó d’un bosc preciós o una platja idíl.lica. El meu fill va patir un atac semblant al carrer de Casp, davant el cinema Novetats, però va tenir sort, la ganivetada no va arribar al fetge …
    Volia recuperar el rel.lotge que li havíen robat una ‘colleta’ de nois de casa nostra.
    Jo també manifesto obertament: Quina puta merda, quina mort més injusta, com totes, i també em comprometo a fer córrer i escampar els mots de’n Salvador Iborra. Amb més poesia de ben segur viuríem tots molt millor. 

  2. Cristina diu:

    Em costa creure que algú hagi pogut assassinar
    a una persona tant sensible. No el conec però després de llegir part del poema
    El comiat se’m fan llàgrimes els ulls. Sense cap ànim d’ofendre a cap cultura,
    aquestes  dues persones son unes salvatges i el que més terror em fa es que qualsevol
    de nosaltres podria haver patit aquesta violència. Quantes vegades veus una injustícia
    i ets sents fart d’aguantar, de passar, i de no poder fer res. Un últim
    pensament, m’agradaria saber què farà la justícia amb els assassins, crec que
    el càstig hauria de ser exemplificant. Només he dit el que sento, perdoneu si us sembla populista.