SOM BEN POCA COSA

10 d’abril de 1815.
El Tambora entra en erupció en una illa d’Indonèsia, aniquilant la seva població. Això és tot? Noooo….

1816:

Europa espera la primavera que no arribarà mai. No deixa de ploure i de nevar i els rius es desborden. 200.000 persones moriran de gana en els anys següents.
Als Estats Units les gelades i la sequera maten les collites; vedells i xais moren tan sols néixer.
Al Canadà, el desgel no s’arriba a produir. Es baten rècords històrics de temperatures baixes, mai vistos. 300 km de gel entorpeixen l’arribada dels vaixells amb subministraments.
A la Xina el fred mata arbres, collites i búfals. Les inundacions provocades per una alteració dels monsons acaba de rematar la jugada.
La mateixa alteració del monsó provoca una epidèmia de còlera que s’estén des del Ganges fins a Moscou.

 

Les gelades i nevades arriben a Taiwan, un país tropical.
Les espantoses collites arreu fan pujar el preu dels aliments. Al Regne Unit i a França es produeixen revoltes causades per la fam. A Suïssa arriben a declarar l’estat d’emergència – pagesos desposseïts, vídues i nens abandonats han inundat les grans ciutats, que ara van plenes de prostitutes, pidolaires, carteristes i lladres.
A Irlanda, a més a més, un brot de tifus contribueix a la mort de 100.000 persones.
A Hongria hi neva neu de color marró. A Itàlia no, és vermella.
A Suïssa, John William Polidori i Mary Shelley visiten el seu amic Lord Byron, però el mal temps no els deixa sortir de casa. Ella escriu Frankenstein, Lord Byron escriu el poema Darkness (Obscuritat) i Polidori la novel·la El Vampir (gran demostració del fantàstic estat d’ànim de tots tres).
A Anglaterra William Turner pinta una col·lecció d’aquarel·les per reflectir unes postes de sol excepcionalment rogenques.
A Alemania, a conseqüència de l’augment dels preus de l’avena, Karl Drais decideix buscar una alternativa al transport a cavall i inventa el velocípede, antecessor de la bicicleta.

1817
Hivern. A Nova York – que rep una allau migratòria massiva de granjers arruïnats des de Nova Anglaterra, i Vermont-  la temperatura arriba als 32ºC sota zero. Es glaça la badia fins al punt de permetre el pas de trineus arrossegats per cavalls.

1818
Juny. A Suïssa, la paret de gel que s’havia format a la glacera Giétro dos anys enrere s’esfondra amb resultats catastròfics.

I tot perquè el 10 d’abril de 1815 un volcà a la llunyana Indonèsia va entrar en erupció enviant tones de cendra i sofre a l’atmosfera, que van alterar el clima del planeta. Ens creiem els reis de la creació, però som ben poca cosa.

Aquesta entrada ha esta publicada en El fons del pou. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*