La meva primera vegada: llegir un e-book (‘!Guardias!,!Guardias! de Terry Pratchett)

Sempre hi ha una primera vegada per a tot.

En aquest  cas la lectura d’un llibre electrònic (e-book) sobre un lector de suport (e-reader).

En aquest apunt us explico com van ser els antecedents, i quines diferències he trobat entre un llibre ‘normal’ i un d’electrònic.

Antecedents

Els reis mags d’Orient em van portar un lector de llibres electrònics (e-reader). Com un nen amb sabates noves, vaig fer cap al primer ordinador que tenia a mà per comprar el meu primer llibre electrònic. Ni cal dir que me’l volia comprar en català i tenia dos candidats claríssims: o bé el llibre del contes de Pere Calders ( el llibre ‘normal’ se’m va quedar oblidat en un autocar de Brasil) o bé el llibre de contes de Manuel de Pedrolo.

Quina desil·lusió! Cap dels dos hi era en format electrònic. La veritat que ja d’entrada vaig arrufar el nas: l’oferta en català de llibres electrònics era (és) pobríssima. Només hi havia els llibres ‘mediàtics’ o algun que altre clàssic que o no m’interessava o ja m’havia llegit. No recordava que el llibre en català estava del tot normalitzat (vegeu aquí).

Paradoxalment hi havia algun dels llibres d’en Miquel Bauçà com per exemple El canvi. L’aposta era forta: per començar a llegir en format electrònic, la tria de Bauçà em semblava agosarada, una mica bèstia. Però aquí em va fer enrere el preu: 26 €. Algú em pot explicar en concepte de què un llibre en format electrònic val 26 €? Més tenint en compte que sobre format paper en val 33 €.

Desil·lusinat, trist i emprenyat vaig optar per comprar-me dos llibres en un pel mòdic preu de 8 €: La mort d’Ivan Ilitx i La sonata a Kreutzer de Lev Tolstoi. Però no em vaig llegir cap dels dos.

Començava aquella fase de tenir un e-reader, tenir un e-book i ara calia decidir-se a llegir sobre aquell format. Però hi havia un no sé què que em tirava enrere, un respecte envers el nou suport o una fidelització a l’antic. Es va obrir un període de repòs.

La tria de !Guardias!, !Guardias! de Terry Pratchett

Durant aquests 7 o 8 mesos m’he anat comprant algun llibre electrònic més com per exemple l’últim d’en Murakami en català, 1Q84, algun en francès com el premi Goncourt 2010, La carte et le territoire de Michel Houellebecq i me n’han passat d’altres via llapis electrònic. Però no em decidia per cap; insisteixo que ja no era tant el llibre en si com el respecte reverencial cap al nou format.

Però un dia la Glòria va fer un apunt extraordinari sobre un dels seus escriptors preferits: Terry Pratchett (vegeu aquí). Em va fascinar. Fa temps jo havia llegit Mort del mateix autor i em va introduir en l’univers Pratchett però sense anar més enllà. Vaig decidir que seria Terry Pratchett el primer autor en llegir sobre suport digital. Vaig buscar els seus llibres en català. No n’hi ha ni un, traduït al català. Ai, no recordava que el llibre en català estava del tot normalitzat (vegeu aquí).

Diferències i semblances entre un llibre ‘normal’ i un llibre electrònic

A partir d’ara llegireu una sèrie d’obvietats, però que crec que són del tot necessàries per establir les semblances i diferències entre tots dos.

La primera semblança és que a tots dos, ‘llegeixes’. Sí, ja us ho he dit que diria obvietats, però aquesta és una obvietat molt important. Més amunt deia que no m’atrevia del tot a introduir-me dins el suport electrònic, hi havia un no sé què que em tirava enrere. Eren els dubtes sobre la lectura: tindria problemes a l’hora de llegir sobre digital? M’hi acostumaria o em seria del tot impossible entrar-hi? Bé, un cop comences a llegir sobre suport electrònic, et trobes la mar de bé: la lectura és exactament igual i un cop comences, ja és com si llegeixis un llibre ‘normal’. Suposo que aquí també hi influeix el suport electrònic, és a dir, l’e-reader; imagino que uns deuen ser millors que altres. Amb el meu estic molt content.

Una altra semblança, que alguns hi veurien diferència, és que pots prendre notes sobre els dos suports. En el suport paper pots anotar allò que vulguis als marges –depèn si són més amples o més estrets –, pots subratllar, en definitiva, pots guixar el llibre. En el suport electrònic, també; pots ressaltar paraules i frases del text, pots ‘escriure’ directament sobre espais blancs ben amplis configurant notes que van associades a paraules o fragments del text que vulguis. La diferència aquí entre tots dos suports seria la ‘netedat’: a l’electrònic tot és més net, asèptic, fins i tot fred. Encara diria més: la lletra amb la qual escrius les notes sobre el suport electrònic és estranya, lletja, no sembla ben bé la teva. És la lletra tipus de pissara electrònica però una pissarra diminuta.

La primera gran diferència té relació amb el verb “fullejar”. Aquí va una altra obvietat: el llibre electrònic no el pots fullejar. Físicament és clar. Una pregunta: vosaltres, quan llegiu, sou dels que “fullegeu” el llibre, tot mirant quant us queda per acabar? Feu allò de passar molt ràpidament els fulls d’un llibre? Això s’ha acabat amb el suport electrònic. Però és molt més que dir que s’ha acabat i prou.

Al suport digital, passar “el full” d’un llibre és clicar un botó que diu ‘Next page’ o ‘Prev page’. És a dir sí que podeu fullejar un llibre, però clicant el més ràpid possible un botó. Aquest detall que pot ser una ximpleria és importantíssima a l’hora de la lectura; influeix psicològicament a l’hora de llegir. En un llibre normal veieu la progressió en la lectura, “veus” com avances quan llegeixes –ara vas per la meitat, ara tot just comences, ara ja estàs a punt d’acabar–; en canvi llegint un e-book no veus la progressió física de la lectura, la sents per com avança el llibre i les coses que passen, però no la “veus”. La progressió de la lectura t’és indicada d’una manera fredíssima: si el llibre té 200 pàgines i tu vas per la 100, el llibre t’ho indica així: 100/200. Em va costar acabar !Guardias!, !Guardias! potser per aquesta raó, perquè sembla que sempre siguis al mateix lloc. I sembla que mai arribis al final.

Una altra diferència molt notable i molt paranoica –diria la més paranoica de totes les diferències — és que mai saps ben bé a quina pàgina ets en el suport electrònic. M’explico. Basant-me en l’exemple de  !Guardias!, !Guardias!, una pàgina del llibre normal equival a tres “pantalles”, a tres “clicades”, del suport electrònic. És a dir que hi ha moments que no tens cap número de pàgina a la pantalla que llegeixes; per tant, hi ha moments que NO saps a quina pàgina estàs. Si ho penseu fredament és una diferència molt important respecte al llibre ‘normal’on sempre saps per quina pàgina vas. Influeix psicològicament, hem d’aprendre una nova manera de llegir.

Una pantalla no és una pàgina, per tant quan cliques ‘Next page’ no cliques la següent pàgina, cliques la següent part de la mateixa pàgina. M’he fixat en altres llibres electrònics i passa el mateix: varien el número de “pantalles” que equivalen a una pàgina (dues pantalles=1 pàgina; 4 pantalles=1 pàgina, etc.). A tot això s’ha d’afegir el tamany de la lletra amb la qual voleu llegir: el meu e-reader té fins a 5 tamanys de lletra diferent. Imagino que això també fa variar el número de “pantalles” que equivalen a una pàgina. Aquesta deu ser la raó per la qual sembla que costi tant acabar un llibre.

Una altra gran diferència és que has de “carregar” electrònicament el llibre digital. Suposo que la durada de la bateria també depèn de la qualitat de l’e-reader, però continua havent-hi situacions i entorns on precisament no tens un endoll a mà. Per exemple, al mig del bosc. O a la platja. O en un tren. És clar que l’usuari se n’ha de preocupar abans, però és evident –una altra obvietat– que aquest problema mai el tindràs amb un llibre ‘normal’.

En contrapartida, si vols dur a la platja El senyor dels anells en versió normal, crdc que no te’l emportaràs i optaràs per comprar el diari. Ara bé, si el tens en versió electrònica, és molt possible que sí que te l’enduguis. A més a més hi haurà Guerra i pau, El Quixot, La muntanya màgica o qualsevol ‘totxo’ que us vingui al cap. Aquest és un avantatage decisiu per al llibre electrònic: la comoditat de dur en una llibreta els llibres que vulguis.

Altres comoditats que té l’e-reader és que gràcies a ser d’injecció de tinta –o alguna cosa així que encara no he entès–, el llibre electrònic el pots llegir de dia, a plena llum del sol, i no hi ha els problemes que tens per exemple quan llegeixes un mòbil o una tablet com l’i-pad. Els mòbils i les tablets emeten llum i per això no les pots llegir bé a la llum del sol. Aixo no passa amb els lectors de llibres electrònics d’injecció de tinta.

No us penseu que he deixat de llegir llibres ‘normals’. Ans al contrari. Segueixo llegint molt més en suport paper que en suport electrònic. Només volia fer esment de les diferències que he trobat entre els dos suports i dir-vos que aniré augmentant la meva lectura amb l’e-reader perquè és diferent de l’altre, però tampoc és cap drama. 

Deixo per a un altre apunt què m’ha semblat !Guardias!, !Guardias! de Terry Pratchett. Us avanço que m’ha agradat i seguiré infiltrant-me en el particular món del Discworld. 

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Els debats del fons del pou. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La meva primera vegada: llegir un e-book (‘!Guardias!,!Guardias! de Terry Pratchett)

  1. francesc_cabiro diu:

    … no tant òbvies.
    Pels qui encara no em entrat en aquest nou suport, ens has fet un post molt aclaridor … i divertit. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*