UN GOL QUE VAL UNA CARTA

Era octubre de 1996… Jo vivia a Dublín. Llavors no teníem Internet ni mòbils. Vaig rebre aquesta carta d’una amiga: 

Ara que ha anunciat que es retira, m’ha semblat adequat recuperar-la com a homenatge a Ronaldo Luis Nazário de Lima.

Aquesta entrada ha esta publicada en Carta a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a UN GOL QUE VAL UNA CARTA

  1. Li deien El fenómeno i els millors gols de la seva carrera els va fer amb el Barça. Com el del vídeo a Compostela.

    És un jugador que em provoca sentiments contrastats. Algú que ha jugat amb la samarreta del Barça i després es posa la del Madrid, per a mi té alguna cosa de traidor i de no haver entès gaire res (sí, ja ho sé, són professionals, busquen la pela i la resta se la bufa…). Això, doncs, no li vaig perdonar.

    Però seran imborrables alguns dels gols que va fer aquella temporada amb el Barça. Aquell contra el València que va passar entre tres defenses i va definir davant el porter consumant la remuntada del Barça (3 a 2).

    També va fer un gran mundial 2002 i es va proclamar campió.

    Els seus moments foscos els va viure amb l’Inter on es va lesionar greument, amb el Madrid per raons òbvies i ara al final de la seva carrera que ha estat objecte de mofa i befa pel seu sobrepes.

    Em van saber greu les llàgrimes que va vessar ahir.

    Se’n va un gran del futbol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*