Guerres, genocidis i altres aficions

Ara s’acaben de filtrar els 400.000 documents que detallen la mort, l’execució, l’abús i la tortura sistemàtica de milers d’iraquians per part de l’exèrcit dels Estats Units, en una guerra inventada pels poders econòmics per acabar amb un senyor que no es rendia a les multinacionals. Sí, Saddam Hussein no seria un model de líder a seguir, però tots sabem que n’hi ha de molt pitjors recolzats econòmicament i militar pel mateix país que va engegar la croada contra Irak amb l’excusa de les armes de destrucció massiva. Parlem del mateix país (o millor dit poder a l’ombra) que va corrompre o assassinar (en fallar la primera via) presidents a Equador, Panamà, Nicaragua, Xile, països africans diversos, entre altres (la llista és massa llarga) per poder espoliar sense barreres els recursos naturals del món pel bé de quatre multinacionals.

El món sencer, diuen els diaris, mira cap a les Nacions Unides i cap a
La Haya a l’espera d’alguna reacció davant d’aquests informes. Per
començar, ho dubto. I en segon lloc, em sembla una cosa bastant inútil,
al meu parer, ja que tots sabem qui controla la ONU.
Això sí, mentrestant, després d’haver “genocidat” més d’un milió
d’iraquians, els americans (o qui sigui… “el veritable” eix del mal)
ja està buscant motius per atacar Iran i encetar, d’aquesta manera, un
nou genocidi patrocinat i beneit per tots. Sembla mentida, quan tots
sabem que Estats Units ha provocat absolutament totes les guerres: des
de l’enfonsament del Maine, el 1898, per provocar la guerra de Cuba, a
l’incident del Golf de Tonkin, que ara reconeixen sense cap mena
d’escrúpol que no es va produir mai, per provocar la guerra del Vietnam,
passant pel Lusitània (un vaixell que van enviar expressament a navegar
per aigües alemanyes per a sacrificar-lo), ja n’hem vistes unes
quantes, d’excuses. Algunes teories bastant ben argumentades expliquen
fins i tot com es va orquestrar Pearl Harbour per entrar a la Segona
Guerra Mundial. I tots coneixem la teoria de les Torres Bessones.
Recordo el senyor Antoni Bassas afirmant en un telenotícies que als EUA
gairebé ningú creia en la teoria de la conspiració de les Torres
Bessones… No el podem culpar; tan sols és un altre esbirro de la
corrent periodística borreguera mundial del copy-paste controlada pels
de sempre. Només cal donar un cop d’ull als mitjans alternatius, al
corrent Zeitgeist o senzillament parlar amb la gent que viu i ha viscut
als EUA per saber que n’hi ha molts que no ho tenen gens clar, això. I
fan bé.
A President Kennedy li van presentar un pla que consistia en pintar
alguns avions militars americans de cubans i bombardejar una ciutat del
Mig Oest americà per indignar l’opinió pública americana i que recolzés
la invasió de Cuba. El president Kennedy va rebutjar categòricament
aquell pla horroritzat. Tots sabem què li va passar, a Kennedy.
Fa un temps va començar a ser la por que Iran tingui energia nuclear,
ara, els diaris ja comencen a publicar que els americans sospiten que
els iranians tenen agents infiltrats a Irak per atacar soldats
nord-americans… Ja ens estan tornant a colar el gol. El més greu de
tot és que ja no cola, però els és totalment igual perquè saben que no
trobaran cap oposició i que sempre hi haurà algun Aznar que els
recolzarà. Quan diem que el món està podrit a vegades tenim raó.

La nena del pou

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Guerres, genocidis i altres aficions

  1. rginer diu:

    En el meu apunt ‘WikiLeaks’ en parlo una mica de tot el que escrius.
    La veritat ha de prevaldre sempre; no existeix ‘una’ veritat i és la que sempre ens ven ‘l’arsenal de la pau’ = EE.UU. Cap President dels EE.UU., cap, ha estat un ‘angelet’; sempre ha acabat sent el servidor dels poders econòmics.
    Iran és l’únic país que no té relacions amb EE.UU. i és un país ric; aquest fet ‘dol’.
    La propaganda és constant i ens entebanen, com sempre.
    Crec recordar que vaig escriure que des de la II guerra undial, EE.UU. ha intervingut en enderrocar els governs de cinquanta països, alguns d’ells democràtics ( Xile, per exemple) i ha destrossat m,és de trenta grups civils d’activistes.
    És clar que no tots els països són ‘angelets de la guarda’, però crec que hem de conèixer TOTES les veritats i treure’n les nostres conclusions.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*