20 de gener de 1973

Als Estats Units, el president Richard Nixon iniciava aquell dia el seu
segon mandat com a president. La primera decisió que prendria seria la
de signar l’alto el foc de la guerra del Vietnam, unes converses de pau
que seguien a París i on s’anunciava dia rere dia el seu anunci imminent. Va jurar el càrrec entre aquestes paraules: “Seguirem aquesta era de negociació, treballant per a la limitació de les armes nuclears, i reduint el perill de confrontació entre les grans potències…“. Parole, parole, parole… A més a més el sinistre Henry Kissinger, present al discurs de presa de possessió, va ser caçat fotogràficament fent un badall monumental de sopor.

Aquell dissabte 20 de gener de 1973 la crònica de successos anava ben carregada. Moltes notícies se situaven als Estats Units i moltes tenien el comú denominador de la violència mesclat amb el surrealisme.

 A Nova York, en una armeria, un grup de quatre homes que l’havien intentat assaltar, es feien forts segrestant 10 ostatges. Dotze hores després continuaven resistint encerclats per cent cinquanta policies, un dels quals havia mort en un primer intent d’alliberar els retinguts.

Una mica més a l’oest, a Louisville (Kentucky), una altra notícia surrealista. Un jove soldat de només 17 anys intentava segrestar un avió després d’haver provocat el pànic a l’aeroport obrint foc indiscriminadament. Afortunadament no va ferir ningú, però va segrestar un mecànic i amb aquest ostatge es va refugiar en un DC-9 per intentar endur-se’l. Finalment va ser reduït per la policia.

Però la notícia friki, com no, a l’estat espanyol. I terriblement tràgica. Aquest cop a Sevilla. Imagineu la situació: un home se’n va a prendre unes copes a una whiskeria, li demana a una cambrera que se’n vagi amb ell, però la noia es nega, l’home és posa pesat fins que el fan fora; furiós se’n va, però torna amb una llauna de benzina i cala foc al local. Resultat: 6 persones mortes i diversos ferits de consideració, entre els quals 2 de greus. El nom del bar: La vaquita.

La roda d’engranatge franquista, la més funesta entre totes
les rodes d’engranatge, perpetrava el segrest administratiu de la
revista “Cuadernos para el diálogo”. És ben evident: els mots ‘diàleg’ i ‘franquista’ són termes antagònics.

Aquell dia, a tres quarts d’onze de la nit, actuava al Palau de la
Música de la ciutat de Barcelona el gran Ovidi Montllor amb el seu
espectacle Cançons 68-73 (mil nou-cents). S’anunciava l’estrena de noves cançons i era acompanyat per Víctor Ammann, Xavier Batlles i Juan Soriano.

El 20 de gener de 1973 moria Amílcar Cabral, polític guineà, fundador del Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap verd. Era assassinat a Conakry. Sis mesos després es proclamaria la independència de Guinea-Bissau.

El 20 de gener de 1973 naixia a Villefranche-sur-Saône (França) el cantant i compositor Benjamin Biolay, qui molts consideren el successor de Serge Gainsbourg.

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Generació 1973. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 20 de gener de 1973

  1. manuel gil cano diu:

    …apart de poguer sentir el plaer de les caricies, de gaudir de la amistat i de lluitar per les nostres families, em pregunto …que de bó podem esperar de aquesta societat que viu dintre de un engany permanent?, Aixó si…VISCA LA NOSTRE TERRA!!!

    Cordialment

    manel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*