Breus reflexions enceses sobre la fi de la distribuïdora Arc de Berà i el tancament de la llibreria Ona

És una pèssima notícia. I tot un escàndol. Tot això, a més a més, davant la impassibilitat de la societat civil catalana.

Mireu, tots ens omplim la boca últimament amb la desitjada i futura independència de Catalunya –i jo el primer–, però resulta que d’aquí ben poc no hi haurà cap distribuïdora exclusiva de llibres i revistes en llengua catalana. Em sembla un fet realment greu i molt preocupant que cap empresari de Catalunya tingui el valor de muntar una distribuïdora de llibres en català. Per no parlar de la nul·la reacció de les institucions culturals catalanes, ja siguin públiques o privades.

Afirma Jaume Ensesa, director general de la distribuïdora L’Arc de Berà SA, Centre Difusor d’Edicions Catalanes, que “el llibre en català ja s’ha normalitzat“. Miri, perdoni, això és una mentida cruel. Aixequi’s un bon dia, pensi en un llibre qualsevol en català i vagi a comprar-lo a la primera llibreria que trobi. Només en el cas que el llibre sigui una novetat tindrà sort de trobar-lo a la primera, i no sempre. Però…i què passa amb els llibres en català que no són novetat? Ja li dic jo: és impossible trobar-los. Avui dia, al setembre de 2010, vostè no pot trobar a cap llibreria el llibre Jo he servit el rei d’Anglaterra de Bohumil Hrabal, editat per Destino l’any 1989. Ni tant sols a Ona. En canvi, en llengua castellana, potser a la primera no, però l’acaba trobant. Això és la normalització del llibre en català?

Hi ha casos flagrants com és el cas del llibre Pares i fills de Turguenev, editat per Proa…l’any 1929!!! Evidentment a les biblioteques públiques està exclòs de préstec. Això és la normalització del llibre en català?

Si a sobre ara plega aquesta distribuïdora, plegaran un munt d’editorials única i exclusivament catalanes. Hi ha una revista en català, Paper de vidre,  que l’editen en línia perquè no van trobar cap distribuïdora que els permetés distribuir-la en format paper. Això és la normalització de les revistes en català?

Diu Ensesa que sempre ha estat deficitària, la distribuïdora i la llibreria. Un altre cas flagrant és el del diari Avui, que sempre ha estat una llosa per a tot aquell que l’ha agafat. Això és un escàndol.

Què malament s’han fet les coses per arribar a aquesta situació!

Com pot ser que només hi hagi un grup editorial català fort com Grup 62? Fins i tot ha hagut de “xuclar” l’Enciclopèdia Catalana i Proa.

On són els empresaris? On són les institucions públiques? On són els grans grups en l’àmbit cultural que hauran de vetllar per les lletres catalanes en la futura independència?

Jo no vull exèrcits, com deia Carod, jo vull distribuïdores en català. I no una, ni dues, ni tres. En vull moltes. Perquè sinó, no hi ha independència ni osties amb vinagre.

Recordeu aquell lema que va fer Joan Brossa per a Plataforma per la Llengua que deia Volem viure plenament en català? Doncs, això, cada cop més lluny: per haver fet molt malament les coses i… I altres coses que em callo perquè com diria el gran Jaume Creixell “tinc els collons que m’exploten ja“.

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Breus reflexions enceses sobre la fi de la distribuïdora Arc de Berà i el tancament de la llibreria Ona

  1. una opini diu:

    Sergi… podries haver mirar  de ficar uns exemples més realistes. El llibre de Habral està descatalogat i exhaurit tant en l’edició castellana com en la catalana… així que si una llibreria no el té en el seu propi stock, no es pot aconseguir un exemplar nou. La producció de llibres genera un nombre finit d’exemplars i quan aquests s’exhaureixen, o se’n fa un edició nova o ja no es pot comprar a les llibreries.

    I el llibre del 1929… de debò esperes poder continuar comprant-lo avui? Ja posats, també podries demanar que a les llibreries es pogués comprar un exemplar original de les Homílies d’Organyà, en edició manuscrita.

    En el cas de “Paper de vidre”, potser hi té la culpa que els responsables de la revista demanaven a les distribuïdores cobrar tots els exemplars per avançat, amb independència de si els venien o no? 

    En el teu escrit veig molt poc sentit comú. Segurament és la demostració d’allò que va dir en Balmes: el sentit comú és el menys comú dels sentits.

  2. Carme Meix diu:

    Encara et quedes curt, Sergi. Perquè si aconsegueixes editar un llibre en català, i no ets un autor de prímera línia, la feina és veure’l a les llibreries, i si hi és, i mig amagat, el treuen al cap de pocs dies. De difusió, marquèting o un mínim de publicitat,  res de res! Què hem de fer, canviar de govern? I qui t’asegura que ho faci millor? Tenim mal peça al telr!

  3. Jaume diu:

    Sergi,

    també et queda el recurs de fer una clenxa a una calavera. És el començament de la Decadència?

  4. Joan diu:

    De queixar-se, en sap tothom. De fer-ho millor, poca gent. I, saps? No ens serveix per absolutament res sentir les teves queixes, només per empeltar-nos de la teva mala sorna. El que n’estic una mica fart jo és que sempre s’hagi de llençar el crit al cel, com si el món s’enfonsés cada vegada que passa alguna cosa. Ja ho sabem que a Catalunya les coses són una mica més difícils, ho sabem tots. Repetir-ho, cal? Al final el món continuarà rodant tant si a Catalunya es parla català, com castellà, com anglès. Si Arc de Berà ha tancat, serà perquè els números no quadraven. I si els números no quadren, o bé és una mala gestió, o bé és que no hi ha suficient mercat pel tamany de la distribuïdora, o ambdues coses a la vegada. I quan hi hagi un mercat fort, doncs ja en sortiran de distribuïdores, que allà on hi ha caler…. i si no, doncs no passa res perquè el món, com ja he dit, continuarà rodant.

    Per altra banda, també et podries fer ressò d’altres bones notícies com les edicions de labutxaca, que estan editant molts llibres molt bons. Per exemple, jo m’he comprat el Decameró de Bocaccio, el càntic de l’infern de la divina comèdia de Dante i les flors del mal de Baudelaire. Edicions realment fantàstiques, amb pocs errors i a preus molt assequibles.

    Visca Catalunya feliç!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*