Xerrameca (2)

Pasqual Maragall diu que Mas guanyarà les eleccions “perquè toca” i espera que ho faci bé.

Home, Pasqual, tu no creus amb aquella campanya que diu “Segueixo creient“? Potser només hi creuen un 3% dels votants socialistes…

José Montilla, president de la Generalitat, critica la manca d’escrúpols de CDC per haver entrevistat Maragall i aposta que practicaran molt joc brut.

Però vostè no estava per la llibertat? Com a mínim això deia abans de l’estiu quan justificava la no-prohibició de les curses de braus. Però, és clar, una entrevista de no res ja és joc brut. Fer la presentació de la convocatòria en bilingüe no és joc brut, no,…

José Antonio Camacho, entrenador del CA Osasuna, afirma que “deberíamos dar las gracias a Mourinho por venir a España“.

Mira, Camacho, les gràcies les hi donaràs tu. No sé si volies agrair-li que vingués a Espanya o al Real Madrid, el teu equip de l’ànima. I el que no val és agrair-li de venir i després del partit de dissabte, acusar-lo de fer el ploricó amb els àrbitres. Jo et donaré les gràcies quan et piris de l’Osasuna…


Jesus Neira
, expresident del Consejo asesor del Observatorio Regional contra la violencia de genero, afirma que “si no puedes pegarte un revolcon con una señora y, encima, no puedes tomarte un vino, no quiero vivir“.

Senyor Neira, no en fa un gra massa? Pot llegir un llibre, anar a collir bolets, donar de menjar els coloms, anar al Festival de Benicassim, jugar a pales a la platja, anar al teatre a veure una bona obra… El que no ha de fer és deixar-se ensarronar partidistament per un partit polític populista i per la seva horrible presidenta…

Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, afirma que no li agrada el fariseisme del cas Neira “como si nadie hubiera contravenido nunca una norma de tráfico“.

Senyora, que triplicar la tasa d’alcoholemia i anar fent batzegades a banda i banda de l’autopista no és només contravenir una norma de trànsit. El que passa que vostè ja deu estar acostumada si va amb el cotxe amb l’Aznar…


Xosé Mourinho
, entrenador del Real Madrid, expressa la seva preocupació sobre el seu jugador CR7 i afirma que “seguro que le van a dar una hostia“.

Ai, Xosé, Xosé, allà on no arribin les teves tàctiques misèrrimes, que arribin els àrbitres. Carai, portes poc temps al Real Madrid, però aprens ràpid. Doncs que sàpigues que a CR7 ningú li va fer res i en canvi el teu jugador Marcelo va lesionar Camuñas, jugador de l’Osasuna. Camuñas? Qui és Camuñas, oi?


Cristiano Ronaldo
, CR7 pels amics, està segur que guanyaran un títol aquesta temporada.

Ja l’has guanyat, el títol! Es diu Trofeo Santiago Bernabéu i es va jugar a l’agost. No t’en recordes? Ara bé, com no juguis millor del que ho estàs fent, les hòsties que t’han de donar els altres te les foterà el Mourinho mateix.


Jaume Sobrequés
afirma que la independència arribarà “abans del que la gent no es pensa”.

Tant de bo, Sobrequés, tant de bo, però vostè que és un historiador prestigiós sap que fer volar coloms amb aquesta lleugeresa no ens anat gaire bé, històricament parlant. I menys si els partits independentistes no formen una candidatura única, sòlida i creïble…

Margot Wallstrom, enviada especial de l’ONU en contra de la violència sexual, afirma que l’ONU va badar al Congo (on hi va haver una violació massiva de dones i nens).

És a dir, senyora, que va badar vostè. No serveix de gaire que ara digui que van badar; les violacions malauradament ja s’han produït. L’ONU va badar a Ruanda, l’ONU va badar a Bòsnia, l’ONU va badar a Afganistan, l’ONU va badar a Geòrgia, l’ONU va badar…Vol dir que només baden? O ja hi ha alguna cosa més? Avui dia dius “perdó” i a córrer…Quin món!

Gerard Piqué va exclamar, aterrit, No!!! quan uns nens li van preguntar si tornaria a escriure un llibre, afegint que ho va passar fatal havent d’estar concentrat tant de temps amb alguna feina que no és la seva, i havent de patir les mofes i befes dels seus companys.

Mira, Geri –és així, oi, com t’anomenen els teus companys? Mare meva!–, com a futbolista defensa central ets un crack, el mariscal de l’equip, fins i tot s’acceptaria el motiu tan impactant de Piquenbauer, però no crec que sigui una feina tan terrorífica escriure un llibre. A més a més, l’has escrit tot tu solet? Ho dubto. O la gran feinada ha sigut llegir-lo i donar el vist-i-plau de com quedava? Ja ho deia la meva professora de literatura, els jugadors de futbol sou uns milionaris analfabets, incapaços de llegir cinc minuts seguits. Un bon exemple per als nens i nenes.

Aquesta entrada ha esta publicada en Xerrameca. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*