Josep Puntí, un geni

Fa uns mesos que ha tornat. Ha deixat enrere l’Adrià i ha tornat com en Josep Puntí. De fet, ja ho va avisar fa més de deu anys en el seu disc Pepalallarga i…(1997), un disc on vomitava tota la seva fel degut a la quantitat perversa de llegendes urbanes que sempre el rodejaven. Pep a la llarga, ço és, finalment Josep Puntí.

Recordo escoltar aquest disc compulsivament gairebé al llarg d’un any, just abans del meu viatge a Mèxic. És un disc extraordinari. Ara l’he recuperat i em continua semblant magistral.

Si us doneu un tomb pel youtube, us caureu de cul amb la quantitat de vídeos del Josep Puntí (exAdrià). No us perdeu la sèrie de tres parts intitulada Desbunderbart Köncert, produïda per elsabethproduccions, especialment la segona part, on a partir del minut 4 hi ha una versió enmig del carrer de Boulevard dels xiprers, cançó d’Umpah-pah, que és absolutament magistral.

També hi ha Josep Puntí, blog incondicional, un blog on trobem tota la informació relacionada amb aquest geni i també de tot el seu passat. Si cliqueu aquí, trobareu les lletres d’aquest Pepalallarga i… absolutament imprescindible.

Josep Puntí és un dels lletristes en llengua catalana més cabdals de la història de la cançó del nostre país. La societat, els mitjans de comunicació i els promotors musicals en comptes de potenciar i realçar això, s’han quedat en la trista anècdota morbosa i mòrbida. Ja se sap, els genis són incompresos…

Us deixo amb dos vídeos que m’han posat els pèls de punta. El primer és una versió de la mítica Ull x Ull, en una versió que es va realitzar per al documental Rock & Cat (un documental que en el seu conjunt és un trunyo); ara bé, la cançó d’en Puntí és terrorífica, penso que expressa amb més claredat la marginació a què va ser sotmès. La versió transmet una tristesa insuperable:

El segon vídeo…

és una versió acústica de la cançó Atzucac, també del disc esmentat,  amb variació final lliure. És senzillament una delícia.

Apunt entrat per la balança sergi borges.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els cracks. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Josep Puntí, un geni

  1. Eduard diu:

    Sempre és bo recuperar artistes. La veritat és que li havia perdut totalment la pista. Recordava perfectament el vídeo del UllxUll del “Rock&Cat”un dels escassos moments interessants de la pel·li, conjuntament amb algunes frases bastant lúcides del Gavaldà.

  2. aniol diu:

    Em recorda massa a això:

    I parlem d’una canço de l’any 75.

  3. Glòria,

    prefereixo aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=ggWZUm1ETNo

    Edu,

     tens raó, Rock & Cat és un trunyo infumable, digna de la categoria Quina merda de peli. I sí, l’ull x ull del puntí l’únic rescatable de la peli. De les frases del gavaldà ni me’n recordo…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*