Una profunda reflexió sobre el govern i el poble rus
El títol de l’apunt és el que crec personalment que pretén Una execució ordinària, excel·lent novel·la de l’escriptor francès nascut al Senegal, Marc Dugain.
L’eix central que tot ho vertebra és l’accident del submarí nuclear Kourks que es va enfonsar al mar de Barentzs l’agost de l’any 2000 i en el qual van morir 177 persones. La novel·la fa un recorregut fraccionat en parts diverses que ens transporten a diferents moments de la història de Rússia.
Una de les parts del llibre, intitulada “Només sóc Stalin” li va servir de base a Josep Maria Flotats per adaptar la seva obra de teatre Stalin que es va poder veure a Catalunya fa tres anys enrere.
Mentre el llegia es van produir els atacs al metro de Moscou de fa
aproximadament tres setmanes i em va colpir — i esfereir– la
proximitat que hi ha entre la realitat russa i els fets que es narren
al llibre. Esborrona com el que passa al llibre té un fil tan directe amb la
realitat.
El més impactant de tot és trobar-se amb un
personatge del llibre que existeix a la vida real i que treu rèdit
electoral provocant una guerra a Txetxènia. D’ell, se’ns fa un retrat
ben sinistre.
El llibre fa un retrat pessimista i terrible sobre aquest país tan
seductor i paradoxal com és Rússia. Ens va descrivint certes etapes de
la història d’aquest país, des del govern d’Stalin, passant per la
guerra freda i el Teló d’Acer quan era la Unió de Repúbliques
Soviètiques Socialistes (URSS), la caiguda de l’imperi soviètic i
acabant en l’època actual sota el mandat de Vladimir Vladimorovitx
Putin.
L´única pega de l’edició en català és la traducció
que és pèssima. Molt sovint identifiques que l’han feta amb un
traductor automàtic. Imperdonable. Una mala traducció alenteix el
llibre, no li dóna el ritme necessari i hi ha certs passatges que
esgoten per culpa seva. Tot i aquesta deficiència el llibre és excel·lent.
Dugain ens reflecteix la cruesa de la Rússia actual. Ens reflecteix el seu mal govern. Ens ve a dir que són incapaços d’assimilar la caiguda del comunisme i per pal·liar això aposten per una política sense escrúpols en tots els sentits. Una política de força bruta, perquè sí, hereva de les pràctiques salvatges del KGB. Una política on la corrupció és el pa de cada dia fet que debilita les pròpies estructures de l’estat i que l’encara a la rígida disciplina que havia estat, incorruptible, del comunisme.
sergi borges