L’escut de Catalunya

Resulta que Catalunya no té escut oficial… Déu ser l’únic país del món, potser.( també és l’única comunitat autònoma que no en té). I tenint en compte que l’escut del casal de Barcelona (que després es convertiria en l’escut de la corona) és el segon més antic d’Europa -atenció!- això pot semblar estrany,oi?
Explica el senyor Armand de Fluvià – que amb aquest nom estava predestinat a fundar la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària-, que, com a Assessor d’Heràldica al Departament de Governació de la Generalitat des del 1980, quan es va redactar el nou estatut, va aprofitar l’avinentesa per a fer un informe sobre l’escut català, la història, com havia de ser i la importància d’incloure’l a l’estatut i va enviar aquest informe a TOTS els representants parlamentaris catalans implicats en el nou estatut. Doncs bé, NO li van fotre ni punyeter cas.

O sigui que la resposta a la pregunta “Per què Catalunya no té escut quan el seu és el segon més antic d’Europa?” és “perquè les polítics catalans són imbècils!!!!”. És una resposta bastant estàndard, darrerament. 

Si voleu conèixer l’explicació detallada pel mateix Armand:

http://www.scgenealogia.org/articles/escutcatalunya2.htm
http://www.armanddefluvia.com/cv.html

I tot això a què ve, nena del pou? Doncs bé, ahir a Ripoll, vaig tenir la sort d’assistir per casualitat a la xerrada d’inauguració d’una exposició sobre l’heràldica catalana i els escuts municipals que feia aquest bon home, que ens va fer cinc cèntims sobre aquest món, totalment desconegut per mi, i per la majoria de consistoris municipals que no entenen que l’heràldica té unes normatives internacionals molt estrictes; de fet és com un llenguatge. I la gent no ho sap i es dedica a inventar-se escuts sense tenir-ne ni idea. Va ser molt interessant, sobretot, veure aquest senyor parlar clar i català sobre la ignorància dels nostres representants polítics. Aquest senyor va haver de portar Barcelona als tribunals perquè van decidir canviar l’escut “antiquat” de la ciutat per un de disseny més modern. Va guanyar, és clar. És com si un municipi decideix canviar els colors i les formes dels senyals de trànsit! (millor no donem idees al senyor Hereu).
I és clar, que Catalunya hagi perdut l’escut pot semblar anecdòtic per a molta gent, però com a metàfora de cap a on va el nostre país i de quina mena de dirigents politics tenim, és molt greu.

A tot això, a Catalunya encara hi ha un munt de municipis que no tenen oficialitzat el seu escut (Gandesa, per exemple), perquè no s’han molestat a respondre al departament d’heràldica o perquè no estan d’acord amb les normes heràldiques i s’entesten a tenir un escut que no és vàlid o vés a saber per què.

Pot semblar una estupidesa, però no ho és. És l’equivalent a no tenir signatura i firmar els documents amb una X.

La nena del pou

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’escut de Catalunya

  1. Albert Vila diu:

    Diguin el que diguin els tribunals de justícia, els polítics fan el que els sembla. O almenys això és el que va fer Maragall, i avui ja tenim ben consolidada una bandera de Barcelona que en fa la capital de no sé quin país, d’algun país l’escut del qual consisteix en quatre barres horitzontals, ja que només barres horitzontals en l’escut poden donar barres verticals en una bandera.

  2. Eduard diu:

    Per què l’escut que ens proposes a la il·lustració del post té una corona?
    Que sapiguem, actualment Catalunya no és un regne… És per allò de “principat” ?

  3. saldub diu:
    L´Armand Fluvià defensa que l´origen de les barres que formen l´escut de Catalunya són d´origen del comtat de Barcelona (i diu que després es transformen en l´escut de la corona d´aragó) però n´hi han molts medievalistes de reconegut prestigi que demostren un origen anterior de l´us de les barres en época del rei Sancho Ramirez (un segle abans), després que el papa Alejandro II, li permetés fer ús d´aquest emblema. Posteriorment passen a ser, com a senyal personal, dels reis d´Aragó i, amb Ramó Berenguer IV, també del comtat de Barcelona. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*