Breus curiositats sorprenents sobre el Metro de Barcelona
Ara l’agafo especialment els caps de setmana i sempre em trobo amb curiositats sorprenents, algunes de les quals són greus i fàcilment esmenables.
Faré unes quantes preguntes a l’aire, a veure si les llegeix algun responsable de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i posen fil a l’agulla:
– Per què a dues parades de la línia blava, la 5, (Maragall i Virrei Amat) no s’avisa que la distància entre el vagó i l’andana és superior a la d’altres estacions i hi ha perill de caiguda? A Londres t’avisen constantment amb el famós Mind the gap (vigila la distància, en traducció lliure meva). Al metro de Madrid t’avisen quan arribes a alguna estació d’aquest estil. A París també està indicat correctament. Tant costa posar unes enganxines o avisar per altaveu quan arribes a aquestes estacions?
– Avui m’he quedat esmaperdut quan per l’altaveu que anuncia les parades s’ha sentit: “Propera parada…Alfons Deu”. M’he quedat garratibat. Des de quan anuncien Alfons X de la línia 4, la groga, amb el nom del número 10? Si és des de sempre que l’anomenen així, és encara més greu i us asseguro que mai m’havia fixat. Si us plau, canviïn-ho, això, pel de Alfons Desè o encara que sigui més lleig pel de Alfons Dècim. Penseu una mica: li diem a l’antic papa de Roma Juan Pau Dos? O al sinistre Felip V li diem Felip Cinc? Només faltaria que ara haguéssim de dir al Borbó Juan Carlos U o Un. Com a mínim li podrien dir a la parada Alfons el Savi.
-Per què no es netegen els vagons els diumenges al matí? Més tenint en compte que la nit de dissabte hi ha metro tota la nit. A partir de les 3 de la matinada o quarts de 4 allò no és el Metro de Barcelona, és l’antic Far-west americà. Corres el risc que algú et vomiti les sabates, que algú et fumi a la cara o, fins i tot, que intentin assetjar la teva parella. Fins aquí tot normal, és la llei de la selva i has de sobreviure, però…I diumenge al matí? No volem ni hem d’acceptar que encara puguis trepitjar la trallada de l’energumen, conviure amb les burilles dels fumadors i altres papers de dubtosa procedència que apareixen pels vagons o infectar-te amb alguna malaltia pels efluvis que s’hi respiren…
S’admeten més preguntes i curiositats sorprenents a veure si entre tots i totes podem millorar el transport metropolità de la ciutat (ja que les autoritats no ho fan).
sergi borges
Amic Sergi, voltant per aquests mons, quan torno a casa, el Metro i el bus, els trobo absolutament meravellosos i millor que en Ciutats, anomenades ‘de culte’, organitzades, capdavanteres … de vegades som tan i tan primmirats i tan exigents amb nosaltres mateixos …. Recordo tantes vegades haver estat dins el metro de Londres, línia Northern, deu, vint minuts parats sense que ningú ens digués res de res o pujar tantes i tantes escales al metro de Paris carregada amb la maleta plena de papers per anar a fer visites, ni una trista escala automàtica, o vomiteres dins els vagons … però el mon, la gent son així i cercar la perfecció és difícil i potser a Singapore volen ser tan perfectes, que quan passeges per un barri atrotinat, saltes d’alegria i t’agrada … ”wow no existeix la perfecció ‘ ….