11 de gener de 1973

El dijous 11 de gener del 1973 arribava a Minsk (aleshores una ciutat més de la URSS, avui la capital de Bielorússia) el president francès Georges Pompidou, que era rebut per Leonid Breznev, el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica. És curiós perquè les cròniques de l’època narren que de seguida es van retirar a la població de Zaslavl per iniciar converses polítiques, però les mateixes cròniques remarquen la no oficialitat de la visita de Pompidou. De què dimonis deurien ser, doncs, les converses polítiques?

A la ciutat de Barcelona, al barri d’Horta, i més concretament al carrer Consorts Sans Bernet, es produïa una altra desgràcia (des que havien començat l’any 73 ja en duien unes quantes). Una explosió de gas afectava dues cases d’aquest carrer, concretament els números 67 i 69, i provocava nombroses desfetes materials a les cases i edificis dels voltants. Una família, formada per un matrimoni gran i la sogra, era evacuada degut a les ferides gravíssimes que patien (suposo que a l’hospital de la Vall d’Hebron, però en aquella època ja deveu saber – o us imaginàveu- que aital hospital portava el nom del funest cap d’estat). La família de l’altra casa va salvar la vida perquè no hi eren.

Flaixos informatius d’aquell dia (alguns de frikies)

– Nicolae Ceaucescu, funest president de Romania, era de viatge a Karachi (Pakistan) visitant la central nuclear de la ciutat.

– La ciutat de Venècia debatia desfer-se dels seus coloms per evitar la degradació dels seus monuments.

– El president del partit polític Sinn Fein, Rory O’Brady, era condemnat a sis mesos de presó per pertànyer a una organització “il·legal”: l’anomenat IRA “provisional”.

– Arribada dantesca del general Juan Domingo Perón a Buenos Aires (en la tornada del seu exili). Declaracions de Perón sobre l’exèrcit argentí: “Són una banda de gangsters. Després de 50 anys de servei, se’m cau l’ànima als peus quan veig un exèrcit així.” El pobre home no podia sortir del seu hotel en nom de la seva seguretat: “La cambra de l’hotel és una cel·la de presó“.

– Una antiga religiosa nord-americana, que pertanyia a la congregació de Maryknoll, va ser detinguda a Bolívia per pertànyer a l’Exèrcit de Lliberació Nacional, el mateix que va fundar i dirigir Ernesto Che Guevara. El Departament de l’Estat nord-americà havia pogut accedir a la detinguda i assegurava que no tenia proves per saber si havia estat torturada per funcionaris bolivians tal i com afirmava un sacerdot que l’havia visitada.

– El veredicte d’un primer premi d’un concurs escultòric va ser impugnat pel…segon classificat! Això va passar a Torrevella (Alacant) quan el segon classificat del premi va impugnar el del guanyador al·legant que no se cenyia a les bases del Premi. El premi estava dotat en dos milions de pessetes, quantitat que, donada l’època, no estava gens malament. Aquesta notícia no era estrictament del dia 11, però aquell dia va agafar caire, diguem-ne, “mediàtic”.

– A la Seo de Urgel (sic) – quin horror! – es preguntaven quin impacte econòmic negatiu tindrien amb l’obertura permanent de la frontera amb Andorra (veure aquí).

– Guillermina Motta i Enric Barbat representaven Tango sota la direcció de Mario Gas al Martin’s Café-Teatro, ubicat al Passeig de Gràcia de la ciutat de Barcelona.

-En futbol, aquell cap de setmana que s’acostava no tenia jornada de lliga degut a compromisos internacionals. Us sona? Aleshores, però, els equips programaven partits amistosos. El Barça jugaria el diumenge següent contra l’Eintracht de Frankfurt al Camp Nou, en un partit solidari amb les víctimes d’un terratrèmol bestial que havia destruït Managua (Nicaragua) el 1972.
Vaja! Us sona?

Aquesta entrada ha esta publicada en Generació 1973. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*