Gainsbourg
Aquest cantant polèmic, provocador, irreverent i compositor inspirat de grans temes va tenir el seu apogeu durant la dècada del 60, 70 i 80 a França. Posteriorment també va fer d’actor i de director de cinema.
Seductor impenitent, una de les seves parelles més famoses va ser l’actriu i cantant Jane Birkin, amb la qui van tenir una filla que en l’actualitat ha seguit els mateixos passos que mare i pare: l’actriu i cantant, Charlotte Gainsbourg. Altres aventures sonades són les que va tenir amb la sex-simbol de l’època, Brigitte Bardot.
El seu gran hit és Je t’aime moi non plus, de la qual la llegenda diu que mentre la van gravar Birkin i Gainsbourg van fer l’amor. Els gemecs d’àmbdós protagonistes així semblen testimoniar-ho. Quan se li va preguntar si això era veritat, Gainsbourg va respondre: “Això és absolutament fals. Si fos cert, la cançó hauria durat quaranta minuts“.
Aquest homenatge a Serge Gainsbourg ve a tomb perquè un dels plats de la balança d’aquest bloc va ser recentment a París i es va convertir en Serge de GainsBorges, comprovant quant de viva és encara la figura d’aquest artista irrepetible.
I també perquè el proper 20 de gener s’estrena a França una pel·lícula intitulada Gainsbourg (vie héroïque).
(Foto: Quadre que reposa a la seva tomba del cementiri de Montparnasse a París, feta per l’autor d’aquesta entrada, Serge de GainsBorges).
Histoire de Melody Nelson – Serge Gainsbourg from LeGouter on Vimeo.
Curiosament, la pel·lícula la dirigeix Joann Sfar, a qui jo conec a través del món del còmic, i concretament de la col·lecció donjon (editada en castellà com La mazmorra.
http://www.bibou.org/donjon/
http://www.guiadelcomic.com/comics/la_mazmorra.htm
http://el—-guardian.blogspot.com/