BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Què podem fer amb Fèlix Millet?

Publicat el 15 d'octubre de 2009 per aniol
Cada dia, el cas del Palau de la Música es va fent més gros i, amb cada nova notícia que surt a la llum, més indignant. Aquest senyor no tan sols robava milions d’euros per al seu benefici personal sinó que, a més, denegava totes les sol:licituds per “falta de pressupost”, tenia els membres de l’orquestra vivint amb sous de becari de 800 euros al mes i els membres del cor no podien assajar el dia abans d’una actuació important perquè s’havia llogat el palau per a unes jornades empresarials privades.

Això tan sols són quatre coses de les tantes que estan sortint a la llum.

Aquest senyor i tota la seva tropa de còmplices es mereixen un càstig ben exemplar. Des d’aquí faig una crida popular per proposar quin tipus d’escarment públic s’hauria de donar a aquesta gentussa.

La meva proposta és: 1) Primer, embargar-los tots els béns
materials–calçotets i calces inclosos- fins a recuperar tots els
milions robats. Si no n’hi ha prou després d’haver embargat propietats,
buidat comptes suïssos i bananers i dissolt societats diverses,
hipotecar-los de per vida a compte d’allò que falti (que cada euro que
guanyin a partir d’ara vagi a parar a la fundació per reparar danys).
I
segon: proposo un auto a l’estil clàssic de la inquisició a la plaça
que porta el cognom de la família Millet, un escarni públic on tots els
empleats del Palau i les víctimes de tan lamentable gestió puguin
escopir a la cara d’una gent que no mereix cap mena de compassió.

Perquè el més trist, el pitjor de tot aquest cas i allò que
tots temem és que aquest personatge infame quedi impune (per raons
humanitàries –allò de que és gran “pobret”) i per postres els diners
desapareguts ja no tornin a reaparèixer mai. Ja sabem com funcionen
aquests casos en aquest país (i en tants d’altres).

La nena del pou


  1. Altra qüestió és que haja tret un profit particular excessiu.

    Doncs tanmateix els diners donats a través del Palau de la Música han estat aprofitats per a diferents causes.

    En sembla encara molt més dolent malbaratar cabdals públics amb diners de tots per a concerts de música. Qui vulga concerts que s’els pague, com tothom.

    I si els va bé el concert subvencionat amb fons públics, després volen cobrar els canons de la Sociedad General de Autores per simple fet de comprar-te aparells informàtics.

    Félix Millet ha estat un home eficient si es compara amb malbaratament públic e ineficiència exergida per l’Estat espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.