El CAC desaprova les paròdies de Montilla

El CAC és un d’aquells organismes que s’esforcen contínuament per despertar antipaties (es podrien agermanar amb l’SGAE, per exemple). 
Per començar, la meva sincera i radical opinió és que no hauria d’existir. Per què? Si es un organisme “regulador” que fa una funció pública, segons ells, de mantenir “a ratlla” les televisions i ràdios i evitar que emetin continguts no apropiats i que respectin les lleis, etc, etc, etc? Sí, aquesta seria la base del CAC, cosa que en sí mateixa no està malament; el problema és, com sempre, quan a partir d’aquí confon el terme “regulador” i es converteix en un organisme repressor que, per començar, es dedica a posar multes constantment a les pobres ràdios i televisions locals per no haver lliurat dins de termini tota una sèrie de paperassa burocràtica i tota la programació anual perfectament detallada per triplicat i a doble espai – com si la petita emissora de ràdio de La Pobla de Mafumet, per posar un exemple, es pogués equiparar amb la RAC i comptés amb els mitjans i el personal que els permet de programar tot un any amb antelació (em puc imaginar una reunió del comitè executiu de Corbera d’Ebre TV, per exemple). Si el que pretenen és asfixiar les iniciatives locals i eliminar totes aquestes petites i simpàtiques emissores inofensives –les que la TDT no ha destruït ja-, van per bon camí.

Però evidentment, s’han de finançar
la bona vida d’alguna manera, no? Ho dic perquè potser el que m’indigna
més és la manera com el CAC es gasta els diners públics en enviar els
seus dirigents a absurds congressos internacionals (a tot luxe,
evidentment) d’altres institucions similars.
Fa un parell d’anys m’havia llegit –per qüestions laborals- bona part
dels informes que tenien penjats a la WEB en format PDF -en català,
castellà i atenció: anglès (perquè jo crec que els deu interessar
moltíssim a l’estranger llegir els informes del CAC sobre les multes
que posen a les ràdios locals i aquells en els que es llepen la polla
ells mateixos orgullosos de la “gran feina” que fan editant pamflets
que expliquen als pares com veure la televisió amb els seus fills i
coses similars)- i cada un d’ells m’indignava més i més. Des de llavors
que no en feia el mínim cas i gairebé m’havia oblidat que existien fins
que avui he llegit aquesta notícia al diari. I m’ha pujat la mosca al
nas. Afegim una nova funció: la censura política. Curiosament, ja no
ens deixaran parodiar al senyor Montilla. M’agradaria saber quants
càrrecs del CAC tenen carnet del PSC –segurament tots perquè els que no
el tinguin ja hauran desaparegut, un curiós fenomen que té lloc en
moltes institucions catalanes, darrerament. Però aquest article no és
per criticar al PSC i la manera com s’ha retratat definitivament amb el
tema de les consultes, entre d’altres assumptes, si no per criticar el
CAC, un organisme “xupòpter” i, al meu entendre, bastant inútil. Una
gent a la qual es va donar un càrrec i se’l van creure massa.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/el_cac_veu_dificilment_justificable_la_parodia_de_montilla_a_tv3_amb_motiu_de_la_diada_72628.php

La nena del pou

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El CAC desaprova les paròdies de Montilla

  1. Eduard diu:

    Efectivament, l’apagada analògica acabarà amb la majoria de televisions locals, ja que s’han donat llicències de TDT amb uns preus prohibitius per a la majoria d’elles, afavorint el negoci de les privades i del pagament per visió. Una ocasió més en que els governs han demostrat el que realment els importen les coses públiques.
    Per sort, internet encara no l’han pogut controlar, i moltes d’aquestes emissores de televisió local hi tindran una via alternativa per seguir emetent. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*