Apartheid extraterrestre (o no totes les naus espacials aterren a Washington)

Un gran nau espacial aterra un dia a Johannesburg (no a Washington ni a Nova York, per sorpresa de molts). Al principi, tothom està emocionat. Però quan, cansats d’esperar que passi alguna cosa, els humans entren a la nau, tan sols hi troben milers d’extraterrestres esmaperduts, desnodrits i moribunds. Una gran decepció per a tothom. Es decideix portar-los a un camp de refugiats construït a sota de la nau espatllada, on aviat acabaran convertint-se en un problema per al govern.

Vint anys després, els refugiats continuen allà, al Districte 9, sota un règim d’Apartheid, vivint en condicions deplorables i patint els atacs racistes, el menyspreu de la humanitat (que els anomena “gambes”) i els abusos de les bandes mafioses nigerianes.

En veure que no se’n podia treure res de profitós –tan sols són obrers ignorants-, s’ha deixat el camp en mans d’una empresa privada (una empresa d’armament sense escrúpols a la qual tan sols li interessa aprendre a fer servir les armes dels alienígenes).

Cedint a les protestes dels humans de Johannesburg, el govern ha decidit traslladar l’1.8 milions d’extraterrestres a un nou camp, el Districte 10, a 250 km de la ciutat.

Aquest és el plantejament inicial de District 9, una pel·ícula sobre extraterrestres molt diferent a allò que estem acostumats a veure –races superiors molt intel·ligents i normalment amb afanys conqueridors o històries ensucrades com E.T-.
District 9 no té res d’ensucrat; és un film cru que ens mostra la pitjor cara de la humanitat, la que abusa d’uns éssers desvalguts. Veiem la policia matant els alienígenes, que es veuen obligats a remenar els abocadors d’escombraries, per diversió (el mateix que passava sota el règim de l’Apartheid però canviant les víctimes). De fet, la pel·lícula està rodada en un barri de barraques real dels afores de la ciutat sud-africana, cosa que li dona un to molt realista, malgrat ser un film de ciència ficció.
El millor de la pel·lícula és el seu tractament mig documental, que sap proporcionar una dosi de realisme tan gran que ens fa entrar en la història… de fet, sembla un documental sobre la vida a les faveles però amb extraterrestres. Una curiosa barreja de ciència ficció i denúncia social.

Dirigida pel desconegut Neil Blomkamp, basada en el seu curt Alive in Joburg i produïda per Peter Jackson (amb un pressupost de 30 milions de dòlars que va recuperar la primera setmana), District 9 és una petita joia de la ciència ficció on, per variar, no hi surt ni un americà en tot el  metratge .

http://www.district9movie.com/

http://www.sonypicturesreleasing.es/sites/district9/site_oficial/  (en castellà)

http://www.d-9.com/

Aquesta entrada ha esta publicada en Antològiques i patològiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Apartheid extraterrestre (o no totes les naus espacials aterren a Washington)

  1. aniol diu:

    Fa molt bona pinta aquesta peli amb el comentari que has escrit

    Et proposo renovar la categoria de pelis: quina merda de peli es manté invariable, però separaria antologiques i patoògiques fent-ne dues categories diferents i afegiria alguna més tipus: peli imprescindible (fixa’t què diferent d’antològica) o pel·lícula psè, una categoria que pot ser molt interessant i que d’aquí poc obriré el foc amb una peli que realment és psè i començo a dubtar que no sigui una merda.

    ens llegim (a veure si ens veiem d’una p. vegada)

    sergi borges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*