Sextina, poema de i recitat per Enric Casasses + Manel Pugés (teclats) + Stella Hagemann (pintura)

Demolidor.

Put[u]s cracks!!!

Sextina

Dóna’m dóna’m
dóna’m aire
dóna’m cerca
dóna’m corda
dóna’m quasi
dóna’m mata’m

Mata’m mata’m
mata’m dóna’m
mata’m quasi
mata’m aire
mata’m corda
mata’m cerca

Cerca cerca
cerca mata’m
cerca corda
cerca dóna’m
cerca aire
cerca quasi

Quasi quasi
quasi cerca
quasi aire
quasi mata’m
quasi dóna’m
quasi corda

Corda corda
corda quasi
corda dóna’m
corda cerca
corca mata’m
corda aire

Aire aire
aire corda
aire mata’m
aire quasi
aire cerca
aire dóna’m

Dóna’m aire
cerca corda
quasi mata’m

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura: gènere en extinció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sextina, poema de i recitat per Enric Casasses + Manel Pugés (teclats) + Stella Hagemann (pintura)

  1. Eduard diu:

    Home, des del punt de vista lingüístic has d’admetre que aquesta poesia no destaca per la seva riquesa… o potser m’ho sembla perquè precisament aquests dies estic llegint la versió de l’Odissea de Carles Riba del 1953.
    En tot cas, haig de confessar que, tot i que no sóc gaire afeccionat a la poesia, he vist en directe recitals del Casasses amb el Pascal Comelade i m’han agradat força. Trobo que musicalment la combinació funciona millor que no pas la del clip que ens has posat. Potser perquè la veu greu fa un contrast interessant amb els sons aguts dels pianets de joguina. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*