8 de gener de 1973

Una matança a Nova Orleans permetia, a les ments retrògrades d’aquest nostre país, barrejar tragèdia i racisme. La notícia destacava que uns bombers havien anat a apagar un incendi a l’hotel Howard Johnson de Nova Orleans quan havien estat rebuts a trets des del terrat de l’hotel. Aquests trets eren disparats per tres homes de raça negra que van acabar matant 7 persones i ferint unes altres 11, entre bombers, policies i vianants.

Un altre personatge sinistre, Henry Kissinger, qui executaria la seva obra mestra només uns mesos després a Xile, era elogiat internacionalment pel seu paper de diplomàtic executiu en les converses de pau per a l’alto al foc de la guerra del Vietnam que prosseguien a París.

A Nova York, el primer ministre irlandès Jack Lynch era atacat amb ous i ampolles de vidre buides per pressumptes simpatitzants de l’IRA. Lynch havia dit que els diners que s’havien recolectat per tots els USA haurien anat a els mans de l’organització terrorista per a la compra d’armes.

Així de remogut seguia el nostre 1973…
El dilluns 8 de gener, com tots els dilluns del món, hi havia resultats de la primera divisió de futbol.

El Barça havia guanyat a Saragossa per 0 a 2, amb gols del defensa De la Cruz i de l’estimat Charly Rexach. Aquest resultat el proclamava campió d’hivern de la Lliga 72/73. El segon era l’Atlètic de Madrid i el tercer…l’Espanyol! Havia guanyat 1 a 0 a Sarrià en un partit bastant violent segons expliquen les cròniques. I el Madrid? Bé, el Madrid havia guanyat 1 a 0 al Celta de Vigo, els quals inexplicablement jugaven de vermell quan normalment ho fan de blau cel, i les cròniques deien això: Año nuevo, futbol viejo“. Els sona d’alguna cosa? Altres resultats destacats eren Athletic de Bilbao 2 – Reial Societat 1 i Oviedo 1 – Sporting de Gijón 0.

La notícia del dia esportivament parlant era la mort del jugador del Sevilla. Pedro Berruezo de 27 anys, que va morir d’un col·lapse (veure aquí). De savis és rectificar: vaig escriure que va morir a Santiago de Compostela contra el Compos. doncs res de res, va morir a Pontevedra a l’estadi El Pasaron. Les cròniques del dia 8 deien que ja havia patit un altre col·lapse feia uns mesos, però que semblava recuperat. La notícia curiosa de tot plegat era que aquest Pontevedra-Sevilla era de Segona divisió.

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Generació 1973. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 8 de gener de 1973

  1. Gl diu:

    M’ha agradat l’apel·latiu de personatge sinistre per al Kissinger… un home que el dia (o uns dies) abans de la mort de Carrero Blanco va venir a acomiadar-se’n…
    Es pot ésser més cínic?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*