Catalunya. Som lo que sembrem.

Em prenc la llibertat de copiar aquesta carta:

Dijous passat el Parlament de Catalunya va tancar la porta a la iniciativa popular sobre transgènics i va tirar a les golfes més de 100.000 signatures. No ha tingut el valor suficient per debatre una proposta elaborada pel poble.
Altre cop ens hem hagut de mobilitzar en veure la inoperància del govern que continua quiet i sense fer res, per mirar de garantir el compliment de drets bàsics per la ciutadania: a protegir-nos de tot risc sobre la salut de les persones i el medi ambient.
El divorci que s’ha escenificat entre els polítics i la gent del carrer és evident. No sé quina cabriola s’inventaran alguns per explicar la seva negativa al debat democràtic. Ho tenen cru, perquè ni tant sols un possible desacord amb el nostre text justificaria que no es pugui treballar a partir d’ell, sobretot quan ha estat un encàrrec de la ciutadania. També fora absurd menystenir aquesta proporció de població tenint en compte que han estat ells qui l’han determinat.

Em compadeixo dels defensors dels
transgènics. No només perquè, “pobrets”, amb tots els recursos del món
no han pogut parar 100.000 signatures de preocupació conscient, sinó
perquè la gran por al debat expressada pel parlament els perjudica
enormement. Quina tragèdia! Si els seus arguments són tant
incontestables haurien d’estar esperant “amb candeletes” que es produís
el debat serè per acabar amb nosaltres d’un sol cop.
Tampoc el Parlament queda gaire ben parat. Una institució que
representa una Nació històricament agredida i silenciada a cop de
fusell, hauria de ser ara generosa amb un debat que han volgut els seus
ciutadans.
Perquè amb els transgènics Catalunya està en fals. Tenint en compte que
som la Nació d’Europa on més se’n cultiva el Parlament no pot fer veure
que no va amb ell quan aquest és un debat estratègic del nostre temps
que s’afronta amb valentia per tot el continent.
La puntada a la iniciativa popular ens fa mal però no es tant dolorosa
com la que haurien de sentir ara els pro-transgènics, el nostre
parlament i els tres partits porucs (PSC, CIU, PP). La gent es
pregunta: perquè no tenen el coratge de debatre?
A l’Europa ciutadana hi floreixen amb força moviments socials
favorables a una alimentació sana, pagesa i ecològica, que aquí fins
ara no havia trobat la forma d’expressar-se. Ens tenien soterrats. A
estones s’havia alçat el cap des del fons del corporativisme agrari,
l’ecologisme o el consum responsable. Però mai amb la força i
determinació que s’ha manifestat amb l’impuls de la iniciativa popular.
Ens han fet fora del Parlament. Tornem a estar al carrer. És on vivim i
on expressarem amb la valentia democràtica que es mereix Catalunya, que
SOM LO QUE SEMBREM.

Alexis Inglada i Romero

Portaveu al Parlament de la Comissió Promotora Catalunya lliure de transgènics.

http://www.somloquesembrem.org/

Aquesta entrada ha esta publicada en Por i fàstic a.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Catalunya. Som lo que sembrem.

  1. Eduard diu:

    No sé per què creen una llei que permet presentar ILP si després les rebutgen totes. Ara ha estat la dels transgènics i fa uns dies la del referèndum. Tenim uns polítics que fan pena, que encara no han entès que democràcia és alguna cosa més que suportar les seves impresentables campanyes electorals. I després s’estranyen que cada cop hi hagi més abstenció. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*