BALANCES OKTOBERFEST

Vam anar a veure el Barça-Athletic Club de Bilbao. Hi vam anar amb una amiga de Bilbao que portava, orgullosa, la seva bufanda del Athletic. El Camp Nou estva ple de seguidors bascos lluint les seves samarretes i banderes. El partit va acabar 2 a 0 a favor del Barça i tots tan amics; els culés molt contents, els bascos no tant, esperant la vendetta per a la final de copa.

Fins aquí tot bé. Però…
Quan tornàvem cap al metro, a la cruïlla de Riera Blanca amb un petit carrer que mena cap al metro de Collblanc, i mentre anava un parell de metres avançat de la meva dona i l’amiga basca, vaig sentir diàfanament:

-Viva España!

Estranyat, em vaig girar i vaig veure les meves acompanyants amb cara de ràbia i impotència. Resulta que d’un cotxe, 5 boles de greix, 5 sacs de merda, 5 infames i sinistres individus li van cridar a la nostra amiga:

-Perra vasca!

Davant d’aquests fets només em resta citar el recentment desaparegut Pepe Rubianes i, des de Balances Oktoberfest, retre-li un petit homenatge:

“Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide […]. Si se va, déjelo que se vaya. Que vayan a cagar que es donde ellos están bien, entre la mierda que es lo suyo. Esa mierda que sacan por su puta boca cuando hablan y por el puto culo cuando cagan. Es el mismo material que les recicla a esos hijos de la gran puta. A la mierda con ellos.”

twitter: @BorgesSergi