Onze mesos sense Josep Palau i Fabre
Onze mesos sense en Josep Palau i Fabre i un onze de gala, sense parangó mundial, capitanejats des de la banda pel propi Palau i Fabre.
S’admeten propostes sobre les diverses posicions en el camp dels tan excepcionals jugadors.
I també suplents.
Un equip demolidor.
El dream team d’en Palau.
Ramon Llull
Marià Manent Jacint Verdaguer Ausiàs March Salvat-Papasseit
Joan Maragall Antonin Artaud Federico García Lorca
Arthur Rimbaud Charles Baudelaire
Pablo R. Picasso
La meva opinió, ara que el futbol és jugar i fer ampolles és la següent:
Al Picasso el posaria al centre del camp, d’interior -migcampista d’inspiració- o bé al centre de la defensa, juntament amb Ausiàs March, per repartir llenya o per a anar-hi de cap. Qui no recorda defenses Migueli – Alexanko?
Antonin d’organitzador del joc em sembla una temeritat. Ara bé, de porter sota els tres pals podria distreure’s una mica. Al lloc seu, Ramon Llull distribuiria pilotes amb tiralínies.
Federico García Lorca té nom de lateral, com Julio Alberto.
Salvat-Papasseit al mig camp com a mínim, amb arribada a la porteria.
Verdaguer, davanter centre.