Eppur si muove
2009, Any internacional de l’astronomia
Ara fa 400 anys, Galileu va enfocar el seu telescopi –un enginy patentat un
any abans per Hans
Lipperhey i que ell mateix havia millorat- cap al cel. I va veure
per primer cop els cràters de la Lluna, les estrelles que formen la Via Làctia
i quatre satèl·lits que giraven al voltant de Júpiter – cosa que va demostrar
que no tots els cossos celestes orbitaven la Terra. La seva defensa de
l’univers heliocèntric li costaria una condemna de l’Església a cadena perpètua
el 1633, que per sort es va commutar per un arrest domiciliari que li va
permetre seguir treballant en les seves obres.
Molts segles després de la seva mort, la sonda planetària que porta el seu
nom faria aquesta foto d’Io, un d’aquells quatre satèl·lits de Júpiter.
La Unió Astronòmica Internacional i les Nacions Unides han declarat el 2009 Any internacional de l’astronomia, en
honor a Galileu.
Però ara fa 400 anys també, el fill d’una presumpta bruixa, un home
obsessionat per la recerca de la precisió absoluta i la mesura de totes les
coses, publicava la seva Nova astronomia, on formulava dues lleis
planetàries que encara s’ensenyen avui: la llei de les el·lipses i la llei de
la igualtat de les àrees. Es deia Johannes Kepler. I el seu
descobriment de les òrbites el·líptiques va encetar una nova era en astronomia.
I per això també el volem incloure en les celebracions de l’Any
internacional de l’astronomia.
Un home que sempre anava curt de diners, que es va veure obligat a
treballar com a astròleg – assolint un èxit inesperat quan les seves
prediccions d’un hivern molt fred i d’una incursió del turcs es van acomplir -,
que va haver de lluitar per evitar que cremessin la seva mare a la foguera, que
va veure morir la majoria dels seus fills, que va patir la Guerra dels Trenta
Anys, que va tenir problemes religiosos i malgrat tot encara va tenir temps per
a establir que els cubs de les distàncies mitjanes dels planetes al Sol són
proporcionals als quadrats dels seus períodes de revolució es mereix un
homenatge. Seria aquesta tercera llei de Kepler, la llei dels moviments
planetaris, la que conduiria Isaac Newton a formular la seva famosa llei de la
gravitació.
Diu el seu epitafi, escrit per ell mateix:
“Vaig mesurar els cels; ara mesuraré les ombres de la terra. La meva ànima
era del cel, però l’ombra del meu cos reposa aquí”.
Molts segles després de la seva mort, una sonda amb el seu nom vaga a la
recerca d’una segona Terra per a mesurar-ne les ombres.
Per a
aquells interessats en l’univers, aquí van alguns links astronòmics a l’atzar.
http://observacionsastronomiques.blogspot.com/2008/06/2009-s-lany-internacional-de.html
http://www.astronomia2009.cat/
http://www.seti.org/?gclid=COySrYHI6pcCFQJvswod1HZYDg