Quantum of Solace

Quantum of Solace
Sí, sí, ja sé què pensareu: On vas a parar? Què esperaves d’un Bond? La veritat sigui dita, no sóc gaire fanàtica de les pel·lícules de James Bond i mai no n’havia vista cap al cine; per acabar-ho de rematar el Daniel Craig ni tan sols em sembla atractiu. Però el cas és que vaig veure Casino Royale en DVD i em va agradar força – l’escena inicial de persecució parcourt és fantástica- i vaig pensar que Quantum of Solace, essent una continuació, es mantindria dins la mateixa línea. M’equivocava.

La pel·lícula està formada per un seguit de persecucions banals amb un
muntatge d’aquells que les revistes descriuen com “ritme trepidant” i
que bàsicament vol dir que tot va tan ràpid que no tens temps
d’assimilar res de res. Els fanàtics autèntics de la saga Bond trobaran
a faltar en Q i la Moneypenny. El que sí que no falla és l’Aston
Martin, els smokings negres, una festa luxosa, un desplegament de
mitjans per poder filmar en diversos escenaris – Siena, Àustria, el
desert, Port au Prince…-, en James bevent cóctails (tot i que, com
que representa que el personatge està encara en procés de formació no
són martinis “mixed but not stirred”), els dolents super-dolents i
super-poderosos manipulant el món i les noies guapes. Però el que
realment compta és que la pel·lícula és fluixa, fluixa, molt fluixa.

La
niña del pozo

Aquesta entrada ha esta publicada en Quina merda de peli!!!. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Quantum of Solace

  1. x diu:

    Ai, no puc sentir aquestes coses…

  2. Eduard diu:

    L’altre dia, al programa de cine del 33, el protagonista es partia el pit quan la periodista li preguntava com era que en aquesta pel·li de James Bond, comparant-la amb les anteriors, hi havia tan poc sexe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*