Gràcies, Lou (Reed).

Senyores i senyors, ha de venir Lou Reed a Barcelona i recitar alguns poemes dels nostres poetes catalans en anglès per situar-nos en òrbita i recordar-nos què n’és de valuosa la nostra literatura. Us passo l’enllaç del vídeo a youtube del seu espectacle Made in Catalunya que va fer divendres passat, dia 24 d’octubre, al CCCB de Barcelona. El vídeo ja comença malament i te n’adones que els ianquis no s’enteren gaire de la pel·lícula quan, malgrat dir-se l’espectacle Made in Catalunya,  apareix sobreimpressionat “Barcelona, Spain”.

A la roda de premsa del dia anterior Lou Reed va dir molt ben dit que mentre ell estigués dient els poemes en anglès, nosaltres els estaríem rebent mentalment en català. Quina paradoxa! Això passaria si aquest país fos un país normal, que no ho és, i si la gent llegís poesia, que no ho fa. També va dir: “He gaudit molt llegint aquests poemes, alguns dels quals els podria haver escrit jo[…] i llegir-los a la terra on es van escriure és realment commovedor.”

Acompanyat per la seva dona, Laurie Anderson, la qual es trobava a Berkeley, California, i estava connectada amb nosaltres via internet, van llegir poemes de Salvador Espriu, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Enric Cassasses, Josep Carner en la seva traducció anglesa. Quina merevella! Diuen les cròniques que l’autèntica triomfadora de la nit va ser Laurie Anderson quan va recitar el Manifest groc, símbol del dadaisme, i escrit entre d’altres per Salvador Dalí.

Memorable també sentir Lou Reed recitant el poema “Amèrica” d’Enric Cassasses (el qual és al llibre “Començament dels començaments i ocasió de les ocasions”), on a la part final del poema apareixen noms de poblacions catalanes com Mataró o Granollers. Per la part que em toca vaig flipar quan el vaig sentir dir Borges Blanques.

Ara faig una crida a les institucions del nostre país, ja siguin públiques o privades, per a què agafin aquest vídeo de tres quarts d’hora i l’editin, posant els noms del poemes que reciten i subtitulant en català els poema que s’hi reciten. No és ni díficil de fer ni car i es podria repartir gratuïtament en algun dels diaris del diumenge. Això sí seria potenciar i fomentar la literatura catalana. Espero que algú reculli la demanda.

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura: gènere en extinció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*