Vuit mesos sense Josep Palau i Fabre

El 23 d’octubre de 1971, tot just ahir feia 37 anys, a més a més de 8 mesos sense Josep Palau i Fabre, apareixia a la publicació Europa Revista un artice de Josep Palau i Fabre intitulat Picasso: Y yo haciendo dibujos. Cal recordar que a l’any 1971 Picasso encara era viu i a l’article Josep Palau donava unes pinzellades, com si es tractés d’un pintor, de l’estat de la qüestió de la figura de Pablo Ruiz Picasso. Concretament tres pinzellades per posar les coses a lloc i un toc final deliciós.
Primera pinzellada

Davant la tendència que molts creien que Picasso representava la fi d’una època enfront les noves tendències artístiques que apareixien aquell moment, Josep Palau i Fabre ho nega rotundament. Molts creien que Picasso representava el final, una espècie de recopilació i conclusió de la història de la pintura, des del Renaixement fins avui (anys 70), però Palau afirma que Picasso és molt més que això, no pot ser mai el final de res, perquè la seva obra és tan heterogènia que és profundament diversa, una diversitat tan gran que és la diversitat humana. Picasso està per sobre d’un temps i d’una moda gràcies a la seva profunditat.

Segona pinzellada

Palau i Fabre es pregunta si Picasso és indiscutible. No tant, creu Palau irònicament, perquè coneix fins a tres pintors espanyols que es neguen a reconèixer la categoria pictòrica de Picasso. Palau tanca l’absurd debat recordant que les generacions joves queien rendides a Picasso en la seva darrera exposició a París.

Tercera pinzellada

Els dibuixos de Pablo Picasso. Palau afirma que a les tres darreres exposicions fetes per l’artista en aquella època, celebrades a la Galerie Leiris, a Avinyó i a París, Picasso exposa els més bons entre els seus millors dibuixos. Palau qualifica la tècnica i el tema de dibuix picassians com inigualables.

El toc final (deliciós)

En aquella època molts criticaven Pablo Ruiz Picasso de viure aïllat del món. Palau no només ho desmenteix, sinó que explica que durant una visita que li va fer el maig del 68 va trobar Picasso assegut davant el televisor mirant el que succeïa a París. Picasso va dir en veu alta: “En París pasa todo esto y yo aquí haciendo dibujos…” Afirma Palau que després de dir això es va produir un silenci profund.

Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Palau i Fabre: L'Alquimista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*