BALANCES OKTOBERFEST

En aquesta festa del mes d’octubre que estem vivint els Balances Oktoberfest, tenim un altre motiu de celebració. Hem de retre un gran homenatge a la revista especialitzada TeatreBCN, que arriba als seus 100 números. Així que, ja ho sabeu, durant el mes d’octubre, i a qualsevol dels teatres de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, podeu recollir gratuïtament l’exemplar centenari i descobrireu que teniu a les mans la millor revista especialitzada en teatre de la ciutat.

Sempre ens queixem que tot és molt car i no hi ha res gratuït. Doncs,
no. La revista Teatre BCN és gratuïta, amb un format ideal que et permet ficar-te-la a la
butxaca de l’abric o jaqueta per poder llegir-la allà on vulguis: al metro, autobús o tranquil·lament a casa.

En aquest número 100 hi ha un dossier on s’explica tota la història de TeatreBCN i tota la seva evolució fins a aquest octubre del 2008. Per tant, no us explico res, ja ho llegireu vosaltres mateixos. El que sí m’agradaria comentar-vos és què hi trobareu a TeatreBCN.

La seva idea central és recollir tota la cartellera de la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. I quan dic tota és TOTA; la dels teatres de més anomenada i més importants fins als de caire alternatiu i petit format.

Les seccions de la revista ens descobreixen tots els protagonistes del fet teatral, des dels actors i actrius fins als directors i dramaturgs.

Hi ha L’entrevista, secció que recull un interviu clàssic, però també hi ha la secció Personatge, on algun actor/actriu, director/directora o autor/a escollit/da per a l’ocasió ens fa una sèrie de reflexions en veu alta al voltant del seu projecte o obra teatral.

Hi ha la secció Àlbum, secció que ret homenatge a la fotografia mostrant-nos la vida en fotos d’algú relacionat amb el teatre.

Hi ha la secció Assaig on podem veure des de dins alguns dels assajos de les obres que estan a punt d’estrenar-se, amb fotografies exclusives incloses.
  
Hi ha la Portada, secció que s’ocupa del tema que trobem a la portada de la revista i va variant segons el número, a vegades és un reportatge, a vegades una entrevista o fins i tot un anàlisi al voltant d’una obra concreta i els seus referents.

Una secció interessantíssima és el Reportatge. En aquesta secció, una de les millors de TeatreBCN, podeu conèixer a fons qualsevol qüestió relacionada amb el teatre. Hi ha hagut reportatges de períodes teatrals històrics, o la història d’algun teatre de la ciutat, o un anàlisi exhaustiu i pormenoritzat de les editorials que s’encarreguen d’editar llibres teatrals. I hi ha reportatges que traspassen el món del teatre per analitzar altres disciplines germanes com el circ, per exemple. Per a mi, Reportatge és la secció estrella, aquella on te n’adones de l’alta qualitat de TeatreBCN.

També hi ha L’Apunt. Aquesta secció recull la ploma d’algun personatge del món teatral que aporta algun anàlisi, denúncia o mancança que hi troba en el difícil món de les arts escèniques. L’apunt és una secció germana de Memòria Crítica, la secció on apareixien unes delicioses cròniques fetes pel mestre de la crítica, Gonzalo Pérez de Olaguer, recentment desaparegut.

I encara hi ha moltes seccions més. TeatreBCN tampoc oblida un gènere com la Dansa, o el teatre Familiar, aquell teatre que es fa a la ciutat dirigit per als nens i nenes, o internet, amb un recull dels webs més destacats sobre el fet teatral, ni tampoc dels llibres de teatre a la secció Basar.

Un autèntic tresor per als amants del teatre, tant per a la gent que hi forma part des de dins, com per als espectadors i devots de l’escena. Ah! Me n’oblidava, Teatre BCN també va dirigida a tots els col·leccionistes perquè en cada número apareix una postal amb la imatge del cartell d’alguna obra històrica representada a Barcelona i un petit text explicatiu al darrere. Sibaritisme pur.

sergi borges