BALANCES OKTOBERFEST

Vull iniciar un homenatge a Occitània recordant un dels seus grans trobadors, Arnaut Daniel, amb dos dels seus poemes: el que podeu escoltar en aquest vídeo gentilesa de Youtube i el que he trascrit més endavant.

Nascut el s. XII a Ribeirac, Dante el va considerar el millor trobador de tots els temps i li va dedicar un vers a la Divina Comèdia. Va escriure 18 poemes dels quals no se’n conserva la melodia i fou el creador de la Sextina estrofa. Va ser contemporani de Ricard Cor de Lleó (rei d’Anglaterra que ja desmitificaré en un post o altre) i d’Alfons el Cast. Va exercir una gran influència en poetes com Jordi de Sant Jordi.

clarzir, que·l dous’espeys’ab fuelhs,

e·ls letz becx dels auzels ramencx

te balbs e mutz, pars e non-pars.

Per qu’ieu m’esfortz de far e dir plazers

a manhs? Per ley qui m’a virat bas d’aut,

don tem morir, si·ls afans no·m asoma.

Tan fo clara ma prima lutz

d’eslir lieys, don cre·l cors los huelhs,

non pretz necx mans dos angovencs

d’autra. S’eslutz rars mos preyars,

pero deportz m’es e d’auzir volers

bos motz ses grey de lieys, don tan m’azaut

qu’al sieu servir suy del pe tro qu’al coma.

Qu’auzir tem far, si·m dezacuelhs,

tals detz pecx que t’es mielhs que·t

trencx; / qu’ieu suy fis drutz cars e non vars,

ma·l cors ferms fortz me fai cobrir mans vers,

qu’ab tot lo ney

m’agr’obs us bays al caut

cor refrezir, que no·y val autra goma.

Si m’ampara silh que·m trahutz / d’aizir si

qu’es de pretz capduehls,

dels quetz precx qu’ai dedins a rencx

l’er fort rendutz clars mos pensars:

qu’ieu fora mortz mas fa·m suffrir l’espers,

que·lh prec que·m brey, qu’aisso·m te let e baut,

que d’als jauzir no·m val jois uma poma.

Douza car’a totz ayps volgutz,

sofrir m’er per os manhs orguelhs,

quar etz decx de totz mos fadencx,

don ai manhs brutz pars. E guabars

de vos no·m tortz ni·m fay partir avers,

c’anc non amey ren tant ab menhs d’ufaut,

ans voz dezir plus que Dieu silh de Doma.

Ara·t para, chans e condutz,

formir al rey que t’er escuelhs,

quar pretz, secx say, lay es doblencx

e mantengutz dars e manjars.

De joy la·t portz, son anel mir s·il ders,

qu’anc non estey jorn d’Arago que·l saut

no·y volgues ir, mas say m’an clamat: roma!

Faitz es l’acortz, qu’el cor remir totz sers

lieys cuy dompney ses parsonier, Arnaut,

qu’en autr’albir n’es fort m’entent’a soma.