Friki, Cutrina, Canfanga (de Woody Allen)

Potser ja no hi sóc a temps, però no me’n puc estar d’avisar-vos que la ditxosa pel·lícula del Woody Allen, que vaig anar a veure ahir, és francament dolenta.
L’argument ja de per sí és bastant xorra, però encara sembla més xorra
per culpa de la manera com està plantejat: amb una veu en off,
absolutament irritant, que ho va explicant tot com si els espectadors
fossin
subnormals.
És una barreja del narrador dels dibuixos del Kevin Spencer i
l’audioguia per a invidents.
Les relacions entre els personatges evolucionen tan ràpid que acaben
semblant esquemàtiques i superficials: com si haguessin agafat un
serial de la tele de centenars de capítols i l’haguessin intentat
resumir en una hora i mitja.

Pel que fa als actors, el Javier Bardem i la Rebecca Hall encara se salven, però la Scarlett Johanson està per sota de les altres pel·lícules que li he vist, i el personatge de la Penélope Cruz és una caricatura ragndguignolesca que sembla que s’hagi escapat d’un film de l’Almodóvar.
I ni tan sols té el morbo de veure escenes de sexe perquè, tot i que n’hi hauria moltes, les han “arreglat” perquè sigui apta per a les sales
americanes.
No dubto que la pel·lícula portarà turistes ianquis a Barcelona (com deia
avui el Bardem al TN, “como si Barcelona necesitara más turistas”), però,
en realitat, de la ciutat en sí se’n veu ben poca cosa i molt inconnexa.
Posats a mostrar la ciutat, a “L’Auberge Espagnole” com a mínim els
protagonistes es patejaven el barri gòtic de veritat, encara que fos
durant les borratxeres…
Per acabar, si tot i així aneu a veure la cosa, procureu que sigui la
versió original, on potser la barreja d’anglès i castellà tingui una mica de
gràcia. El doblatge al català (que substitueix les parts en anglès) és
mediocre i, a més, fa que moltes converses no tinguin gaire lògica.
Ja em direu el què.

Eduard

Aquesta entrada ha esta publicada en Quina merda de peli!!!. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Friki, Cutrina, Canfanga (de Woody Allen)

  1. Gl diu:

    Desoint els teus consells, vaig anar a veure Vicky, Cristina, Barcelona amb un col·lega – això sí, vam tenir el bon criteri de triar una sessió V.O.S.E.
    A mi no em va semblar un horror però he de dir que era bastant avorrida i li faltava “xispa” per ser una comèdia de l’Allen. La Pene, més que almodovariana, és Sofia Loren, directament extreta d’una comèdia italiana. I la història és tonta, però com la majoria de pelis de l’Allen. I Barcelona és una postal perquè són dues turistes americanes visitant les atraccions turístiques, lo qual és normal. Molt pitjor era el cas de Todo sobre mi madre, en que els personatges representava que VIVIEN en una Barcelona modernista de postal. És fluixa, aixó és cert.

  2. laia diu:

    totalment d’acord! quina merda de peli!

Respon a laia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*