BALANCES OKTOBERFEST

Poema: La gran cursa del mar

Avui per celebrar els set mesos sense Josep Palau i Fabre us deixo amb un dels poemes més bonics que apareixen a Poemes de l’Alquimista: La gran cursa del mar.

Com ja he comentat en aquest espai vaig tenir el privilegi de veure-li recitar en una inauguració de la Setmana de la Poesia a Barcelona. Va ser al Moll de la Fusta de Barcelona i els poetes escollits recitaven des d’un vaixell i el públic escoltava des de terra ferma. Va ser el primer cop que vaig descobrir, meravellat, que Palau i Fabre no “llegia” els seus poemes ni els “recitava” tot llegint-los, sinó que els DEIA, els RECITAVA de memòria, entonant, acompanyant la dicció amb el to, l’embranzida i les pauses corresponents en cada moment.

Encara el puc sentir recitant l’últim vers d’aquest poema meravellós, com la paraula aigua quedava realment suspesa, com si es tractés del ritme de l’onada.

Fa uns anys hi havia un programa a Catalunya Cultura que es deia “Sonen les paraules” dirigit per Dolors Martínez. Aquest programa va tenir el privilegi de comptar en dues sessions amb Palau i Fabre recitant molts poemes de l’Alquimista. Entre ells, la gran cursa del mar. Els responsables d’aquell programa haurien de treure aquell enregistrament a la llum. És un tresor.

sergi borges