BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Carta oberta (i de despedida) a Ronaldinho Gauxu

Publicat el 16 de juliol de 2008 per aniol

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
@font-face
{font-family:”@Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

En
Ronaldo de Assis Moreira, “Ronaldinho”, se’ns en va. Era la crònica d’una
despedida anunciada. Personalment se me’n va un ídol irrepetible, un artista,
un mag, un jugador d’aquells que t’aixeca de la cadira, pel qual val la pena
pagar una entrada per anar al futbol. A continuació una carta oberta ( i de
despedida) per a un crack, per al cinquè blaugrana que ha canviat l’esdevenidor
d’aquest club tan especial com és el FC Barcelona: Samitier, Kubala, Cruyff,
Diego Armando Maradona…i Ronaldinho Gauxu.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
@font-face
{font-family:”@Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
@font-face
{font-family:”@Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Benvolgut Gauxu,

 

Primer de tot, moltes gràcies. Moltes gràcies perquè quan
vas arribar, allà al juliol del 2003, vas injectar VIDA per la vena a un club
moribund, agònic, rídicul i en estat de xoc com era el FC Barcelona
postGaspart. Un club que havia passat per una de les seves etapes més fosques i
vergonyants de la seva història.

 

No és fàcil aixecar un club com el Barça. Tu ho vas fer.
Amb el teu somriure, el teu bon rotllo, la teva implicació, la teva actitud i
sobretot i el més important de tot, el teu futbol.

 

El teu futbol ha estat increible. Dels gols, en parlaré més
endavant. Més que futbol has estat un artista de la pilota. Les teves assistències
de gol semblaven tan fàcils que no s’han valorat. Tothom et critica el teu
partit a la final de la Lliga de Campions a París, però ningú se’n recorda de
la teva assistència a Giuly a San Siro, camp del Milan, que ens va donar un 75%
del bitllet a la final.

 

Has fet assistències sense mirar; espaldihes; cues de vaca; barrets; la increible “elàstica” que ens
va deixar a tots amb la boca oberta, extasiats i babejant; rabones; les croquetinhes, i fins i tot, passades amb
el cul. Això no ho havíem vist fer mai al Camp Nou amb la teva assiduïtat i el
teu alt rendiment.

 

He tingut la sort de veure passar pel Camp Nou els milors
cracks del moment. Això només et pot passar a un club com el Barça. He vist a
Schuster, Diego Armando Maradona, Gary Lineker, Koeman, Laudrup, Stòitxkov, el
traïdor Luis Figo, el qual mal ens pesi dir-ho es va partir la cara pel Barça,
el millor Ronaldo, l’incomprès Rivaldo…Potser si exceptuem els tres grans
craks del Dream Team, tu, Gauxu, és el que ens has donat més rendiment i,
sobretot més títols. Ja sabem tots el que ens va donar a nivell de títols el “soci”
Schuster,  o el gran Diego o el
supergolejador Lineker: res de res de res. Sí, sí, més rendiment, tu, Gauxu,
tu.

 

L’entorn d’aquest club tan gran com és el FC Barcelona ha
estat cruelment injust amb tu. Jo sempre dic una cosa. Si un alpinista en un
any puja quatre 8000 (cosa que no sé si és possible) i l’any següent només en
puja un, difícilment se’l pot titllar d’alpinista de merda. Això és el que t’han
dit a tu, Gauxu, futbolista de merda quan vas baixar el teu rendiment. Un
rendiment que mai cap altre jugador de futbol del planeta terra havia estat
capaç de donar. A aquest alpinista ningú gosaria dir-li inútil. Com he sentit
que et deien a tu al Camp Nou la trista tarda del passat desembre que el Madrid
ens va guanyar 0 a 1 amb  golàs de Julio
Baptista. Quina vergonya aliena.

 

Tota la corrua d’opinadors, periodistes, aficionats i
bufons de saló que han parlat de tu aquests darrers dos anys han estat
encantats de la vida de banyar-se i xipollejar en una piscina plena de merda.
Tot removent-la. Han dit de tu que ets un pèssim professional, un alcohòlic, un
drogaadicte, que tancaves discoteques, que te n’anaves de putes, que no
entrenaves, que passaves la ressaca al jacuzzi del Camp Nou, que t’amagaves,
que estaves gras, que passaves de tot, etc. Ningú de tots aquests sap que és
ser un jugador d’elit, i ningú de tots d’aquests sap el que és la paraula
pressió. Pressió. Qui, amb dos dits de front, pensa que tu, Gauxu, després d’haver
aixecat un club com el Barça i haver-lo posat en la primera línia de la
globalització mundial pots rendir davant aquest allau de merda? Algú em dirà: “No tenia pressió per anar a cobrar el xec de
fi de mes
”. Cert, però això són lleis del mercat, això és pura enveja, això
ja estava pactat i ara el Milan segur que et paga, Gauxu, més euros que el
Barça.

Jo em quedo amb els teus gols. Amb les TEVES jugades ja
em vas fer aixecar de la cadira, però els teus gols seran irrepetibles. Difícilment
els tornarem a veure. Potser Leo Messi s’hi acostarà. Però ningú més. Et diré
una cosa. El millor gol amb la samarreta del Barça el vas fer en un partit que
vam perdre 4 a 2. Va ser a Stamford Bridge, el camp del Chelsea, on els duels contra
els londinencs seran sempre recordats. Aquell dia, veient el partit amb uns
amics, i parlo de l’any 2005, ja et criticaven. Instants abans que fessis el
millor gol que has fet amb la samarreta del Barça, aquella punterinha impossible, sense espai, rodejat de tres defenses,
enganyant-los amb un cop de maluc, instants abans et deia un company i amic ja
et criticava tot dient que ja no eres el d’abans. Tot just dir això, punterinha impossible, 3 a 2 i
classificats per a la següent eliminatòria. Un gol de Terry ens eliminaria a la
segona part.

 

El defensa del Chelsea, John Terry, aquest que va fallar
el penal decisiu que li anava a donar la primera Champions al seu equip, també es protagonista d’un altre gol teu,
Gauxu. Al Camp Nou, em sembla que en un partit de lligueta de la Lliga de
Campions, encara recordo com te’l vas endur per davant com si fos un ninot de
peluix, encara el veig caient a terra i tu, Gauxu, passant com un tren per
batre el porter del Chelsea. Com et deia abans, irrepetible.

 

N’hi ha tants, de gols teus! El pepinarro
teu contra el Milan també en un partit de lligueta de la Champions a l’últim minut; tots els gols de falta directa que ens
has fet i que van arribar a dir-te que només en feies de falta, com si fos fàcil;
un altre pepinarro antològic contra el Sevilla la famosa nit del gaspatxo; l’espectacular
xilena contra el Vila-real al Camp Nou, que fins i tot encara la despreciaven
alguns mitjans al dia següent; i parlant de xilenes, l’últim gol amb la
samarreta del Barça és una espectacular xilena al Vicente Calderon, camp de l’At.
Madrid, ara fa uns mesos. Ahir sentia a la ràdio que la televisió italiana,
quan anuncíï el teu fixatge pel Milan, haurà de passar imatges teves de fa tres
anys. Mentida. Només cal que posi el teu últim gol amb la samarreta del Barça,
aquesta antològica xilena.

 

I els gols contra el Real Madrid. “Això és el que em faltava per veure, ara ja em puc morir, ara ja em puc
morir
” udolava en Joaquim Maria Puyal després de veure com el Santiago
Bernabeu s’aixecava per apalaudir-te, Gauxu. Saps qui és en Puyal? Crec que sí,
que ho saps, però et diré que deu ser el periodista esportiu que més partits ha
radiat del Barça. I fixa’t el que deia, el camp del màxim rival t’aplaudia a
tu, Gauxu, després del teu segon gol, el tercer del Barça, al Bernabeu. T’aplaudien
a TU, Gauxu, i també al FC Barcelona, que ningú ho oblidi. Quin jugador del
Barça ha estat aplaudit al Bernabeu? Tu, Gauxu, tu, tu i només tu. (I potser
Johan Cruyff, però no n’estic segur).

 

El segon millor gol amb la samarreta del Barça és el
primer dels dos que fas en aquest partit al Bernabeu. Aquell sprint des del mig
del camp, com te’n vas del defensa, i com te’n vas de l’Ivan Helguera, ell cap
a un costat, tu tranquil·lament cap a l’altra banda, xutarro i Casillas ni la
veu. Casillas diu:”Yo flipo”.

 

Ronnie, em deixo moltes coses per dir-te. Has estat, ets
i seràs sempre el meu ídol. Per culpa teva vaig trencar la promesa de no comprar
mai una samarreta del Barça amb el nom d’un jugador a l’esquena. Després d’una
derrota al camp del Betis, me’n vaig anar al Camp Nou i em vaig comprar una
samarreta amb el 10 a l’esquena i un nom que m’ho ha donat tot: “Ronaldinho”.

 

Muito obrigado!!!

 

sergi borges

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
@font-face
{font-family:”@Helvetica Neue Light”;
panose-1:2 0 4 3 0 0 0 2 0 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593820441 420413440 16 0 -2143354369 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

 

PD. T’ho torno a dir.
Moltes gràcies per haver injectat VIDA per la vena al FC Barcelona.


  1. Comparteixo bona part de la teva carta. Ha estat un jugador màgic, ha marcat uns gols magnífics i va ressuscitar un equip moribund. De tota manera la seva empremta hagués estat sublim si aquest últim any s’hagués esforçat i hagués tingut compromís amb l’equip. La seva actitud ha estat lamentable. L’exemple dels 8.000 no està ben trobat. En Ronaldinho no ha fet un 8.000 aquest any -tant de bo- és que no ha arribat ni al campament base quan ho tenia tot a la seva disposició, fins i tot els sherpas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.