BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

BARCELONA POSA’T PUTA!

Estimo Barcelona. Molt.

Des de la Carretera de les Aigües, en un dia límpid i clar, és un ens formidable, majestuós, meravellós.

En la quotidianitat, però, la meva relació amb Barcelona és d’amor i odi.

Avui toca una bona ració de castanyes, amb aquest títol que li robo a Bruno Oro i que li vaig llegir en un tuit.

 

 

I és que l’abast de la notícia sobre que els ciutadans de Barcelona (i de Catalunya) hàgim de pagar per entrar al Parc Güell és tan greu que jo particularment encara no l’he assimilada. Em sembla directament pornogràfica. Així doncs, després de tants anys de govern socialista a l’Ajuntament de Barcelona, aquest és ‘el canvi en positiu’ que proclamava Trias a la seva campanya electoral? Pagar per entrar al Parc Güell? Els socialistes van canviar la B de Barcelona per la de B de Botiga; ara els convergents mantenen la B de Botiga i afegeixen la B de Bordell.

Aquest és un article que feia molt de temps que volia fer. L’amor que sento per Barcelona queda enfosquit, barrat i transformat en una ràbia profunda i rabiosa que emergeix quotidianament en situacions que em transformen en un Mr.Hyde barceloní.

 -Circulació

Als carrers de Barcelona, hi ha l’absència de la llei. L’antic oest, el western americà. És un desgavell tan extrem que me’n faig creus que no passin situacions i accidents més greus.

Grups de màfies perfectament identificades com taxistes, agències de transport, busos turístics, furgonetes de tot tipus, condició i missió, prenen ‘literalment’ fragments de carrers o xamfrans de l’Eixample i posen en greu perill la integritat física de la resta de ciutadans de Barcelona amb total impunitat.

Exemples. El tram del carrer Sardenya entre Provença i Mallorca, just enfront del temple de la Sagrada Família, al carril central sempre hi ha un taxi aturat esperant que la fila de taxis de la parada situada al carril de la dreta (és gros, un carril de circulació és per la puta cara per als taxistes!!!) es mogui per encabir-hi el seu cotxe, independentment si el carrer és fluid al trànsit o no. 

La conseqüència és un embús absurd i inútil que provoquen o bé els taxistes o bé els autobusos turístics, que allà també tenen parada, com si el carrer fos seu o fossin a casa seva, tot creant situacions de perill d’accidents. La Guàrdia Urbana? Ah sí! Una parella d’agents, bonhomiosos ells, només s’hi acosten si hi ha un accident (ep, si els cau a prop, sinó ja vindrà la patrulla).

Segon exemple. Passeu un dia pel xamfrà de Sant Antoni Maria Claret i Roger de Flor. L’hora punta que jo hagi vist és cap a les set del vespre, però de segur que n’hi ha d’altres (com primera hora del matí, l’hora de dinar o els divendres al migdia/tarda). És un escàndol de tal magnitud que esparvera. Hi ha una agència de transport que no deu notar la crisi (us felicito, fills!) i tota la seva flota de transportistes ha pres literalment, jo diria que dos xamfrans d’aquesta cruïlla. Si ho fessin d’una manera, diguem-ne ordenada i civilitzada, doncs res a dir, qui té feina que ho aprofiti, que la cosa està magre. Ara bé, el desori de camions, furgonetes, i cotxes de tota mida de l’agència és tal que hi ha dies que circulant amb el teu cotxe no pots girar pel carrer Pare Claret cap a Roger de Flor, amb el perill que això implica perquè Pare Claret és una artèria veloç de la ciutat. Un dia els hi ho vaig recriminar i un dels treballadors encara se’m va encarar, xulesc, buscant brega. Els hi vaig dir a ells a la cara, i ho dic aquí, ho sé, és molt barroer, però és la realitat: els de l’agència de transport, amb la cigala/xona fora. 

Hi veieu mai cap  cotxe de la Guàrdia Urbana reglant el trànsit de la ciutat? Mai. Aquest cos de seguretat s’ha destinat a una finalitat recaptatòria segons la B de Bordell de la ciutat i la seva funció és posar multes o dirigir les grues a ‘segrestar’ cotxes. Són vora 300 € per cotxe ‘segrestat’ (grua + multa).

El cap de setmana que no va parar de ploure els semàfors d’Escorial / Pi i Margall estaven fosos. Abans, en aquestes situacions, veies una patrulla d’urbans dirigint i ordenant el trànsit. Ara, res de res. No fos cas que es refredessin.

Un dia, en ple Passeig de Sant Joan, un cotxe patrulla va donar l’alto a un home que anava en bici pel seu carril corresponent, però, ai las!, no duia casc. Què fàcil, senyors agents, multar un cicilista que va per on li toca, perquè no du casc! No podrien detenir i multar els ciclistes kamikazes que van per la vorera o pel mig del carrer a risc d’atropellar qualsevol persona?

La Guàrdia Urbana brilla per la seva absència; només hi és per a funcions recaptatòries. És un escàndol.

Un altre tema que em converteix quasi en un criminal és el de…

-Zones verdes/blaves

Mentre veus com unes grues sinistres blaves amb l’emblema de l’ajuntament de la ciutat circulen com voltors a l’aguait de cotxes aparcats en zones de càrrega o descàrrega, o suposadament mal aparcats, per ‘robar-los’ legalment, un ciutadà de Barcelona que no tingui la sort de tenir una plaça de pàrquing ha de suar la cansalada i malgastar els minuts de la seva vida en aparcar el seu cotxe en una de les zones verda o blava, totes dues de pagament i que no serveixen per a res, només per recaptar més diners dels veïns i veïnes de Barcelona. Abans, quan no existien aquestes maleïdes zones, costava igual aparcar. O fins i tot menys.

La creació de la zona verda ens el volen vendre amb el lema ‘Per una mobilitat millor’ i es basa en a) Frenar el volum i la congestió de trànsit a la zona central de la ciutat; b) Reduir la indisciplina d’aparcament al carrer (en doble fila, sobre la vorera, vehicles abandonats, etc…); c) Fomentar un repartiment millor de l’espai d’aparcament al carrer per tal de maximitzar-ne la utilitat; d) Facilitar l’aparcament dels residents a les zones més deficitàries en què sigui possible; i e) Millorar la qualitat mediambiental gràcies a la reducció de les emissions de fums i sorolls. Cap de les 5 es compleix i algunes o bé fan riure o bé prenen per imbècils els barcelonins/es.

D’entrada no es compleix la següent normativa: Podrà tenir el vehicle estacionat en un mateix lloc sense moure’l un màxim de vuit dies, d’acord amb les ordenances vigents, amb independència del tipus de tiquet que hagi obtingut (diari, setmanal o trimestral). És logic que un usuari/a no mogui el cotxe més de vuit dies si t’estàs més de mitja hora, tres quarts o una hora per aparcar. I encara més lògic si tens un tiquet trimestral (la gent s’hi pixa a la normativa). I encara una mica més si els senyors i les senyores vestides amb petos grocs i gorra que són els ‘’xivatos’’ de l’Ajuntament, que són els que et posen la multa, brillen per la seva absència a l’hora de fer la seva feina, és a dir, o no hi són, o hi són en hores i dies concrets que ja ets saps de memòria, o passen de saber si un cotxe porta més de vuit dies aparcat, encara que aquell cotxe estigui enterrat en fulles d’arbres o tunejat per milers de cagades de coloms en una evidència que el cotxe no porta 8 dies allí, en porta 8 anys i només cal canviar-li el tiquet. Una autèntica camàndula. Un veritable bunyol.

I el súmmum de les zones verdes – i que em posa furiós i pròxim a la histèria –, poques que n’hi han, és ‘’ ‘’l’ocupació’’ que pateixen per elements externs com containers d’obres, tanques grogues d’obres, o la conversió d’un dia per l’altre i durant un any/any i mig de places per als camions d’obres o vehicles relacionats amb les obres, un cop més amb la total impunitat de l’ajuntament o el menyspreu absolut dels qui ho practiquen. És a dir, que a sobre que n’hi ha poques, que a sobre que no es mou ni l’apuntador, que a sobre que no es compleixen les normatives d’aparcament, a sobre les poques que queden estan inutilitzades o ‘ocupades’ per a un altre pròposit. Per a estirar-se els cabells.

Si un dia tens pressa i has d’aparcar el cotxe en una zona verda per a residents per després tornar a agafar-lo, millor que te n’oblidis de la verda i aparquis en una de blava. Més diners, escandalós el preu per hora. El pitjor és a la nit. Després de donar voltes i voltes, només tens dues solucions: o el deixes en zona blava, havent de treure’l el dia següent abans de les 9, o l’aparques en una zona de càrrega i descàrrega i el treus abans de les 8. (Ep! Compte! Hi ha zones de càrrega i descàrrega que comencen a…les 5 de matí!!! Ideals per als lladres de cotxes legals. Quan aparqueu en zona de càrrega i descàrrega mireu bé l’hora, que si no us endureu una sorpresa de 300€). Total, has d’estar sempre pendent del cotxe en les àrees verdes per a residents. I això sí, pagar l’euro setmanal. Compte no et distreguis i se’t passi la data del tiquet, que places de zona verda per aparcar no n’hi ni una i poc treballen per fer-ne’nde més, però ràpidament tens el paperet groc de la multa si se’ t passa el termini. Aleshores sí que són ràpids com falcons. Fàstic.

I les multes. Les de les zones verdes per a residents les pots anul·lar el mateix moment pagant 6€. Però les zones blaves, no. I compte perquè en el meu cas l’última multa no em va arribar mai a casa. El que em va arribar va ser l’avís de constrenyiment, és a dir un avís que em deia que no havia pagat la multa, m’aplicaven els recàrrecs corresponents i m’impossibilitava el fet de poder pagar-la al 50%. Una total indefensió. Vaig pagar la multa i després vaig iniciar un procés de recurs contra el constrenyiment. Vaig cometre un gran error. No la pagueu mai abans. S’han dignat a contestar amb un simple i planer i majúscul DESESTIMAR sense cap explicació més ni raó oportuna. Només CONFIRMAR el procediment de constrenyiment i PROSSEGUIR les actuacions encaminades al COBRAMENT d’aquells expedients que no hagin estat abonats… O sigui que no es creuen que no em va arribar mai la carta o que hagi pogut haver un error en el lliurament o el que sigui… Com una guerra!

Ells ja han cobrat que és el que els interessa en aquesta Barcelona amb B de Botiga i B de Bordell. Barcelona, posa’t Puta!

twitter: @lanenadelpou

De morts estranyes i curioses

Avui m’he topat per casualitat amb un article sobre morts estranyes o curioses. Encapçalava la llista la mort de Rasputin (recordeu que la llegenda diu que el van enverinar, després li van fotre diversos trets, el van colpejar durament amb un objecte contundent i finalment el van llençar al riu embolicat amb una cortina. I tot i així, quan van trobar el seu cadàver uns dies més tard havia aconseguit alliberar un braç. Causa oficial de la mort: ofegat). Aquesta història és més o menys coneguda i bastant mítica. Però a la llista n’hi havia algunes que m’han cridat l’atenció. Per estranyes, per misterioses, per ridícules. Comencem per les absurdes: 
 
Ohio, 1871. Un home mor d’un tret durant una baralla en un bar. El defensor de l’acusat per aquest crim argumenta que la víctima es va matar per accident mentre provava de treure’s la pistola de la butxaca tot i estant de genolls. Per demostrar que això és possible davant del jurat, prova de fer el mateix amb una arma que suposadament està descarregada. Suposadament (ja ho diuen ja, que les armes les carrega el diable). Es mata i en fer-ho, demostra la seva hipòtesi. L’acusat és absolt. 

Aquesta hitòria també és coneguda. És la d’un advocat canadenc al qual li agrada demostrar que el vidre de la seva oficina en un gratacels és irrompible llençant-s’hi amb totes les seves forces. Fins que un dia -havia de passar-, el vidre cedeix i es fot de cap 24 pisos. Però de fet, tenia raó. El vidre no s’ha trencat; la finestra sencera ha sortit del marc. 
Seguidament, les curioses: 
La plaga de la dansa. Any 1518. Un bon dia i sense motiu aparent, una dona es posa a ballar al bell mig d’un carrer d’Estrasburg. Al cap d’una setmana, se li han unit 30 persones. Al cap d’un mes, ja en són 400. Gent que balla durant dies fins caure mort per extenuació. Encara no se n’ha trobat cap explicació. Un cas d’histèria col·lectiva, potser. El més curiós és la reacció de les autoritats: contractar músics per acompanyar la dansa (si hem de fer-ho, fem-ho bé, collons!). 
Mort per cervesa. Un accident en una cerveseria de Londres provoca, el 1814, la fuga de més de milió i mig de litres de cervesa. I la inundació subseqüent destrueix dues cases i mata 7 persones. Un accident similar però amb melassa provoca una altra inundació letal a Boston el 1919. La massa llefiscosa avançant a uns 50 km/h acaba amb 21 persones.
1994. Una dona amb un càncer avançat ingressa en un hospital. Una de les infermeres li nota que l’alè li put lleugerament a all i un altra que la sang li fa certa olor a amoníac. Tots els metges i infermeres que l’atenen es comencen a desmaiar o a trobar malament. Acaben evacuant tots els altres pacients d’urgències. La dona acaba morint per insuficiència renal. L’explicació de perquè afecta la gent del seu voltant no té pèrdua:  La pacient hauria pres sulfòxid de dimetil (DMSO) per al dolor (Diuen que té una mica de gust a all). En administrar-li oxigen a la pacient, aquest s’hauria combinat amb el DMSO per crear DMSO2, i el shock elèctric del desfibril·lador hauria convertit el DMSO2 en DMSO4, que és un gas verinós. Aquesta és la teoria. 
I acabarem amb les misterioses:
1998, un partit de futbol entre dos equips al Congo. Cau un llamp que fulmina els 11 jugadors d’un dels dos equips. Els de l’altre queden intactes. I com que és Àfrica no triguen a sorgir sospites de bruixeria. Algú s’imagina l’entrenador cridant “¿Por què?” a la roda de premsa posterior?
Dues germanes canadenques apareixen mortes a la seva habitació d’hotel en el transcurs d’un viatge per Tailàndia. L’informe apunta que han mort per intoxicació de DEET, que haurien ingerit en un cocktail que duia aquest repel·lent de mosquits neurotòxic (sí, un cocktail). Però un cop al Canadà, se’ls practica una segona autòpsia que conclou que la quantitat de DEET a la seva sang no era letal com per provocar la mort. Llavors, de què coi s’han mort?
He deixat pel final la més misteriosa i estranya; un cas digne de Mulder i Scully, directament. Se’l coneix com l’Incident del pas Diatlov
Febrer de 1959. 9 alpinistes surten a pujar el Kholat Syakhl (que en rus vol dir  “muntanya de la mort”. Sí, de debò. Efectivament és un nom que ja no augura res de bo). I efectivament no tornen mai. Quan l’equip de rescat troba el seu campament, està destrossat. La tenda està rebentada DES DE DINS. Les petjades que fugen de la tenda són de gent que va descalça. Troben dos cossos al costat d’un arbre, a 1,5 km del campament i en roba interior. Algunes branques trencades apunten que algú s’ha enfilat a l’arbre. Tres cossos més estan repartits entre l’arbre i el campament i sembla que han mort intentant tornar a la tenda. Un d’ells té el crani fracturat. Dos mesos més tard troben els 4 cossos que falten en un barranc a uns 75 metres de l’arbre on van trobar els dos primers cossos. Estan embolicats amb trossos de roba que els investigadors conclouen que els han tret als altres membres de l’expedició ja morts. I el més curiós: la roba és radioactiva. 
Tot i que aquests cossos no presenten senyals externs de trauma (ni blaus, ni rascades ni ferides) la causa de la mort és el trauma provocat per fractures al pit. Segons els metges, són fractures equiparables a les provocades per un accident de cotxe. Però no presenten danys externs, excepte una de les dones, a la qual LI FALTA LA LLENGUA!
L’informe final conclou que els membres de l’expedició van morir a causa “de forces naturals imperioses”. Queda clar que no sabien que collons posar a l’informe. 
El cas encara porta cua i ha generat llibres, documentals i, acabo de descobrir buscant una imatge per il·lustrar aquesta entrada, ha inspirat una pel·lícula de terror de 2013. Heus aquí algunes de les coses que van ser omeses als informes oficials, segons els investigadors: 
1) Un dels assistents al funeral va declarar que els morts tenien la pell molt morena.
2) Un altre grup d’alpinistes que es trobava a uns 50 km de l’incident va informar que havien vist uns esferes estranyes al cel durant la nit. Testimonis similars coincideixen entre febrer i març d’aquell any (la versió oficial és que eren llançaments de míssils soviètics).
3) Segons alguns informes hi havia restes de metall a l’àrea, que duen a especular amb l’ús militar de la zona.
4) El darrer campament de l’expedició es trobava entre dues zones que la Unió Soviètica feia servir per a proves nuclears. 
5) Un dels oficials de policia a càrrec de la investigació va declarar anys després que no havien trobat cap explicació racional als fets i que havien rebut pressions per mantenir-ho tot en secret.

Efectivament, tot un Expedient X. Si en voleu saber més detalls: 

http://en.wikipedia.org/wiki/Dyatlov_Pass_incident

La nena del pou 

Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra D.

Seguim amb els insults catalans. Avui toca la lletra D. La llista és més curta que en altres lletres. I com sempre, demanem col·laboració (sembla que en va, perquè sou d’una ajuda que…). 

 

Dat pel cul
dat pel sac
degenerat
deixat
delinqüent
demagog
dement
desagraït
desairat
desalapat – Descarat/da, sense judici. Ferot/a.
desassenyat
desastre 
descamisat 
descarat
descastat –  Despullat dels bons sentiments que hom naturalment ha de tenir envers els seus pares, la seva nissaga, el seu país
descentrat
descordat – Mancat de la deguda contenció, immoderat
descregut
desendreçat
desequilibrat
desgairat
desgraciat
deslleial
desmanegat 
desmanyotat – Mancat de destresa, d’aptesa manual.
despenjafigues
destraler 
destrempat
desvergonyit
diable 
dictador 
dièsel
dimoni
dimoni escuat
disbauxat
dogmàtic 
dolent
dona de cadira
dona de la vida – puta
dona pública – puta
dona de mala vida – puta
dona de món – puta
dona errada
dona mundana
doner – que va amb meuques
donjoan
donota – Dona menyspreable.
dormilega 
drapaire 
droga 
dropo
dròpol 
drut – amant

INSULTEM EN CATALÀ, SÍ, PERÒ SABENT QUÈ DIEM. AVUI LA C

Seguim amb els insults catalans. Avui toca la lletra C. Si coneixeu el significat d’alguna de les paraules, si us plau, no dubteu en col·laborar.

Ca –gos
cabana
cabassut
cabeca
cabort
cabra
cabrit
cabró
cabrona
caçacagalls
caçadots
caçahereus
 Dona que cerca de casar-se amb un hereu, amb un home ric. 
caçamarits
caçapubilles
 Home que cerca de casar-se amb una pubilla, amb una dona rica.
cacatua 
cafre
cagaarestes
cagabandúrries/
cagamandúrries – Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.
cagacalces
Covard, pusil·lànime.
cagacalçons – Persona covarda, pusil·lànime.
cagacebes
cagadéus
cagadimonis
cagadubtes –
Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa.
cagadur – Ric avariciós.

cagafil
cagaelàstics
Mot emprat en l’expressió fer la fi del cagaelàstics (loc verb) Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs. 
cagaire
Caganer. 
cagaïssa 
cagalatxa
cagall 
cagalló – Home poruc, covard.
cagalló de la gramàtica
cagallot –
Home poruc, covard. 
cagamànecs
cagamiques – avar, gasiu
caganaies
cagandances
cagandanes
caganer
 Covard, cagacalces.
caganinyols
caganya
caganyinyetes
cagaó
cagapoquet
cagaprim
cagarada
caga-ranci
cagareli
cagarel·lós
cagarí
cagarina
Cagacalces, covard, pusil·lànime. 
cagarot
cagarret
cagarri 
cagarrina
cagarro
cagarro sec
cagarul·lo 
cagasucs
cagat
cagatatxes
cagat de por
cagatinta
cagó
càgola
Home petit i de poc servei. Noi petit i amb pretensions de gran. 
cagolla
caguelis
caguerot
Persona petita i ridícula.
caguerri
Covard, poruc.
caguerris 
cagueta
caguetes 
caia
caifàs
caïm
calamitat
calàndria
calavera
Home disbauxat.
calçasses 
calent de cap o orelles
Que ha begut massa, embriac

caletPersona que, amb pretensions de senyoriu o distinció, resulta ser rústica i sense il·lustració.
caletro
camaco
camacoix
camacurt
camadret
calollo
camàlic
camallut
camanduler
Inclinat a camandulejar.
camàndules
Raons, explicacions, etc., hipòcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camàndules. 
camell
cames de bròquil
cames de gànguil
campanar de bajoques
canalla
cananeu
cançoner –
Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
càndid
canfanga
canorga
cantamanyanes – Persona que es caracteritza per explicar coses que no son. Comediant.
cantamatines
cantarano
cantinfles
cantonera
canyàs
caparró
Persona eixelebrada, de conducta lleugera. Quin caparró n’hi ha, de ta germana!
caparrot
Persona testarruda.
caparrut
Tossut, obstinat.
capat
capat mental
cap boig
 (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, ofluix, o sense cervell ) Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
capbord
capbuit
cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) fig Neci, ignorant. 
cap calent
Persona que s’avara fàcilment, irreflexiva i fanàtica.
capclòs
cap cremat
cap d’ase
Neci, ignorant.
cap de burro
cap de carbassa
Neci, ignorant,  persona amb l’enteniment molt curt
cap de collons 
cap de cony 
cap de cul
cap de fava
cap de fums
cap de fusta
cap de marrà
cap de mastre
cap de meló –  Ésser neci, ignorant. 
cap de pardals
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap de porc
cap desgavellat
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap de sitrell
cap de soca
cap de sopes
cap d’estopa
cap d’estornell – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
cap de suro
cap de tartana
cap de tort
cap de trons
Eixelebrat, lleuger, sense seny. 
cap dur
cap esberlat
capesflorat
 De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
cap espès
cap esquerdat
capet –
Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera. 
capfluix
 Eixelebrat i frívol.  Que té l’enteniment feble. 
cap foradat
capgròs
cap lleuger – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
capó
cap pelat 
cap quadrat
capriciós
capritxós 
cap-sec
 Cap d’ase.
capsigrany
Persona de poc seny, no gens entenimentada.
capsot
Persona caparruda i obstinada. És un capsot, mai no cedeix en res. Persona de poc seny; capsigrany. 
captaire
cap verd – No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger
carabrut
cara d’allò que en fan taps
cara de collons
cara de cony 
cara de cul 
cara de desenterrat
cara de desmamar criatures
cara de forrellat de presó
cara de gnom
cara de gos 
cara de Judes
 Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor. 

cara de jutge / cara de tres déus / cara de pocs amics Cara de la persona adusta, de mal tractar. 
cara de llufa
cara de merda d’oca
cara de mico
cara de nyau-nyau
 Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor. 
cara de pomes agres – T
enir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat. 
cara de prunes agres
cara de santificètur
cara de sípia
cara d’ovella i urpes de llop
Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers. 
cara gruixuda
No immutar-se per cap retret. 

Caragirat – Traïdor, Fals, hipòcrita. 
carallàs
carall de mitja cerilla – tenir el penis petit
carallet – Persona sense esperit, poc espavilada.
carallot – Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, ximple. 
caramot – carallot
carbassaire
Alumne que és suspès sovint en els exàmens. 
carca
carcaller
carcamal
Persona decrèpita. Barroer, animal. Eixelebrat.
carcany
carcàs – gargall

cardo
careto
carmellós
carnaval
carnisser 
carnús
 Home brut, deixat. Home de molta còrpora i de poc enteniment. / Animalot.
carraca
Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.
carregós
Que carrega, molesta, amoïna.
carreter – Que blasfema molt
carrincle
carrincló –
Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat, ridícul.
carronya
carrossa 
carterista
cascallunes
cavallot
Persona, especialment noia, esvalotada.
cavernícola
ceballot
Estúpid, beneit.
celerat
celestina
cercabaralles
cercabregues
cerca-renous
cigalet
cigaleta 
cínic
cirabotes
cleptòman
cloquipiu
closca d’aram
closcadur
cocodril
coix de cervell
colflori
colgafocs –
Home que resta ociós a casa quan els altres surten cap a treballar. 
col·laboracionista
colló
colloneta
collons grossos
colzepelats –  Persona que és molt estudiosa o té molta experiència en algun tema.

comediant
consagrat
consentit
conyarri – Faldiller, home que corre amb un excés d’afecció darrere les dones
copieta
coquetó 
coquí – Gasiu, avar,
Dit del covard, del qui és capaç de trair.
corcó
cornell – marit enganyat
cornut
corrupat
cortesana
cosó
Que es fa apegalós cercant carícies, afalacs, etc. / Efeminat, doneta.
cotilla
cotnós – (la cotna és la pell del porc)
cotorba
covard
cràpula
Home que viu en la disbauxa
cregut
cremapalleres
cremat
cremida 
cretí
cridaire
criminal
cuc (de forat)
cuguç
Marit de la dona adúltera.
culacarenat
cul blanc
cul brut
culcosit
cul de bugadera
cul de cafè – passar moltes hores al café

cul de canonge
cul d’església – passar moltes hores a l’església
cul de taverna – passar moltes hores a la taverna
culdestrempat 
cul d’olla – Persona de poca categoria.
culejador – que remena el cul
culfaristol
culgròs
culimerdis

culmerdós
cul pelat
culremena
culserrat
cultiparlant
curandero
cursi
curt
curt de cap 
curt de gambals o d’enteniment

curt de mans Dit de la persona que fa poca feina. 
curt de tei
curt de vista
Més curt i no neixes 
Més curt que una màniga de guardapits