BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Un mes sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 26 de març de 2008 per aniol

El 23 de març va fer un mes d’aquella fatídica tarda de boira que se’ns va endur L’Alquimista. Avui s’inaugura la secció “Josep Palau i Fabre: L’Alquimista”, secció que cada 23 de cada mes versarà sobre la vida i obra d’un dels intel·lectuals i creadors més importants -sinó el més important – del nostre país. Comencerarem per les sensacions i la buidor de la mort .

Una de les sensacions que em va quedar després de la mort de Josep Palau i Fabre és la d’una estrella que s’ha apagat, una estrella que et guia en aquest món.
Vaig pensar quina sensació li deuria quedar a Josep Palau i Fabre quan es va morir Pablo Picasso. Vaig cercar escrits de Palau sobre la mort de Picasso. A “Els quaderns de l’alquimista”, concretament a “La mort de Picasso” diu: “L’any 1973 quedarà marcat, amb pedra roent, per la mort de Picasso”.
El 8 d’abril de 1973 a “Pocas palabras en la muerte de Picasso també dins els Quaderns: “En esta hora de la muerte de Picasso es este vacío el que se me ha hecho patente, y la imposibilidad de formular ningún juicio sobre su obra o persona”. Més endavant afirma:”Pocas imágenes se me antojan más tristes que la de una fuente que no mana[…]. Ésta es la única imagen que la muerte de Picasso me sugiere”.
Per últim, també a “La mort de Picasso” diu Palau i Fabre: “Amb la mort de Picasso sembla que hagi mort una mica prematurament el segle XX, perquè ell l’encarnava, ell l’encarna”.
Jo només voldria plagiar Palau i Fabre en una frase: “L’any 2008 quedarà marcat, amb pedra roent, per la mort de Josep Palau i Fabre”. I una opinió: el segle XX potser va morir prematurament amb la mort de Picasso, però el segle XX ha mort definitivament i s’ha allargat una miqueta amb la mort de Palau i Fabre.

sergi borges

La mort

Ens hem anat trobant tantes vegades,
que no ens ha de sorprendre a cap dels dos
aquest darrer intercanvi de mirades
en un espai de temps misteriós:

ella, reabsorbint les intricades
cavernes del meu ésser rogallós,
i jo, perdut, amb les arrels alçades,
vers un temps de l’espai sense colors.

Ella amb destresa tota femenina
em mostrarà, plena de llum, la sina
on hauré de reprendre el son letal.

I amb la pupil·la encesa i dilatada,
de ben a prop, i sense fer-me mal,
m’esfilarà sencer per la mirada.

21 de gener de 1945

Josep Palau i Fabre

Paisatges en moviment

Publicat el 14 de març de 2008 per aniol

Any 1913, Estats Units d’Amèrica. Un nen jueu de deu anys que tan sols parla yiddish i rus seu sol en un tren que l’ha de dur, creuant tot el país, des de Nova York fins a Portland, Oregon, on la seva família l’espera. Durant tot el trajecte no es treu el cartell que li han penjat al coll, un cartell escrit en anglès amb el seu destí i el seu nom: Markus Rothkowitz.

Sol i sense poder parlar amb ningú tan sols li queda un recurs per a entretenir-se: mirar per la finestra. I és el que fa. Kilòmetres i kilòmetres, hores i hores, dies i dies de paisatges transversals en moviment. Markus mira per la finestra del vagó: terres, cases, granges, pastures, camps de cultiu, rius, deserts, muntanyes… Les grans extensions del seu país d’adopció, de costa a costa. Els estats se succeeixen: Nova York, Pennsylvania, Ohio, Indiana, Illinois, Iowa, Nebraska, Wyoming, Idaho, Oregon… Potser és aquella interminable visió de moviment fixada en el seu cervell el que canviarà la seva manera de veure el món, potser aquell viatge solitari el marcarà per sempre. Potser és aquell paisatge canviant dins el seu inconscient el que trenta i pocs anys més tard durà aquell nen -ara un home submergit de ple en la cultura anglosaxona fins al punt de canviar el seu nom-, a convertir-se en un dels màxims exponents de l’expressionisme abstracte. Qui sap. Mark Rothko sempre deia que els seus quadres parlaven de la mort. Però ja que l’art modern, com la bellesa, es troba en la mirada de l’observador, com a observador ningú no em pot prohibir de pensar que totes aquelles franges de colors són un paisatge en moviment vist des d’un vagó de tren per un nen solitari amb un cartell penjat al coll.

http://www.artcyclopedia.com/artists/rothko_mark.html

http://cv.uoc.es/~991_04_005_01_web/fitxer/perc128a.html

http://www.nga.gov/feature/rothko/

Publicat dins de Els cracks i etiquetada amb , | Deixa un comentari