Arxiu de la categoria: Antològiques i patològiques

Doncs sí, he trigat 40 anys a veure Quadrophenia, una pel·lícula clarament patològica i de culte per a tots els fans del cinema musical. Només amb la BSO, amb noms com The Who, Derrick Morgan, James Brown, The Supremes, Marvin … Continua llegint →

Ja que la Glòria parlava de sèries al darrer article ‘Addicta de les sèries (o la friki que duc dins meu)’, dir-vos que ahir es va acabar Breaking Bad. Només un mot, en anglès, per definir-la: masterpiece. Adéu Breaking Bad, … Continua llegint →

Sóc addicta a les sèries de TV, ho reconec. Quan en descobreixo una que m’agrada i la trobo per Internet, em puc empassar temporades senceres una rere l’altra. Però com que aquest apunt està dedicat a la friki que duc … Continua llegint →

No sóc d’enganxar-me a sèries de televisió, malgrat el boom que hi ha ara al respecte. Des de Lost, el fenomen creix i creix d’una manera fulgurant. Però n’hi ha una que m’ha atrapat per complet i de la qual … Continua llegint →

Fa temps que tenim el bloc una mica abandonat i el Sergi em demana que escrigui alguna cosa i fa dies que no se m’acudia res, i avui he tingut la pensada de recomanar-vos un parell de coses. La primera, … Continua llegint →

              ‘Sempre feliç’ (Sykt lykkelig)‘ és una pel·lícula noruega que va guanyar el festival de cinema independent de Sundance 2011, festival, per cert, molt prestigiós dins l’àmbit del cinema independent. Anava pensant quin tipus … Continua llegint →

Em costa escriure una entrada sobre aquesta pel·lícula. Per començar, potser no m’atreviria a qualificar-la de magistral, però…  per ben poc. O sí. De fet, és brillant. És una gran pel·lícula, amb una banda sonora que fa posar els pèls … Continua llegint →

Sens dubte, pel·lícula antològica d’aquest genial director nord-americà. Una autèntica joia de cine negre on, en una primera impressió, així a raig, us diré que comença pel final i algú podria pensar: vaja, ja ens ho diuen tot. Sí, però … Continua llegint →