-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- febrer 2018
- gener 2017
- novembre 2016
- octubre 2016
- agost 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
Categories
- Antològiques i patològiques
- Argentina: un país, un sentiment
- Carta a…
- El fons del pou
- Els cracks
- Els debats del fons del pou
- English
- Generació 1973
- General
- Josep Palau i Fabre: L'Alquimista
- Literatura: gènere en extinció
- Música en directe
- Pel·lícula imprescindible
- Pel·lícules Psè
- Por i fàstic a…
- Quadern de bitàcola 2017
- Quina merda de peli!!!
- T'estimo, Txus
- Xerrameca
Meta
Arxiu de la categoria: Antològiques i patològiques
Recordant la sèrie Roma
No fa gaire vaig visitar Nîmes, amb un patrimoni arquitectònic romà impressionant. A Les Arènes el guia ens va explicar una mica la història de Nemausa i com els habitants originals de la ciutat, els volques, es van annexionar voluntàriament … Continua llegint
Quadrophenia (1979)
Doncs sí, he trigat 40 anys a veure Quadrophenia, una pel·lícula clarament patològica i de culte per a tots els fans del cinema musical. Només amb la BSO, amb noms com The Who, Derrick Morgan, James Brown, The Supremes, Marvin … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
3 comentaris
#GoodbyeBreakingBad
Ja que la Glòria parlava de sèries al darrer article ‘Addicta de les sèries (o la friki que duc dins meu)’, dir-vos que ahir es va acabar Breaking Bad. Només un mot, en anglès, per definir-la: masterpiece. Adéu Breaking Bad, … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
2 comentaris
Addicta de les sèries (o la friki que duc dins meu)
Sóc addicta a les sèries de TV, ho reconec. Quan en descobreixo una que m’agrada i la trobo per Internet, em puc empassar temporades senceres una rere l’altra. Però com que aquest apunt està dedicat a la friki que duc … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
2 comentaris
Previously on Homeland…
No sóc d’enganxar-me a sèries de televisió, malgrat el boom que hi ha ara al respecte. Des de Lost, el fenomen creix i creix d’una manera fulgurant. Però n’hi ha una que m’ha atrapat per complet i de la qual … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
1 comentari
Nova Orleans, Louisiana, tres mesos després
Fa temps que tenim el bloc una mica abandonat i el Sergi em demana que escrigui alguna cosa i fa dies que no se m’acudia res, i avui he tingut la pensada de recomanar-vos un parell de coses. La primera, … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
1 comentari
“Sempre feliç” (Sykt lykkelig) d’Anne Sewitsky
‘Sempre feliç’ (Sykt lykkelig)‘ és una pel·lícula noruega que va guanyar el festival de cinema independent de Sundance 2011, festival, per cert, molt prestigiós dins l’àmbit del cinema independent. Anava pensant quin tipus … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
Deixa un comentari
Una sublim pel·lícula patològica: Shame (2011) de Steve McQueen
Em costa escriure una entrada sobre aquesta pel·lícula. Per començar, potser no m’atreviria a qualificar-la de magistral, però… per ben poc. O sí. De fet, és brillant. És una gran pel·lícula, amb una banda sonora que fa posar els pèls … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
1 comentari
Hipnosi davant la pantalla
Suposo que mai no es tard per descobrir Andrei Tarkovski. Jo ho vaig fer l’altre dia en una sobretaula de diumenge amb Stalker, clàssic de la ciència ficció russa dels anys 70. Que quedi ben clar que he dit “russa” … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
1 comentari
‘Double indemnity’ de Billy Wilder
Sens dubte, pel·lícula antològica d’aquest genial director nord-americà. Una autèntica joia de cine negre on, en una primera impressió, així a raig, us diré que comença pel final i algú podria pensar: vaja, ja ens ho diuen tot. Sí, però … Continua llegint
Publicat dins de Antològiques i patològiques
1 comentari