Anhel Enorme

Bloc d'Helena Morén Alegret

15 d'octubre de 2009
General
3 comentaris

Leonard Cohen: ?Ring the bells that still can ring…?

Hi ha moments que superen qualsevol alegria, estàs content. Jo
col·lecciono en la memòria (i intento trobar a cada pas) aquests
moments; un d’ells va ser el concert de Leonard Cohen el passat 21 de
setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Us en faré un repàs, cançó per cançó [excepte cinc d’elles –una em va
semblar que era “The Partisan”, però no, aquesta és la que canta als seus directes n’Espaldamaceta…–; i no les he localitzat, però
si algú les sap, el comentari sempre serà benvingut 😉 Per exemple, entre elles, hi ha la
que va cantar sola la Sharon Robinson].

Des de “Dance Me To The End Of Love”…

1) “Dance Me To The End Of Love” (Various positions)

Leonard Cohen arrenca el ball i ens posa en l’estat d’ànima adient…

‘…We’re both of us beneath our love/
we’re both of us above/
Dance me to the end of love’

En les traduccions d’Alberto Manzano a Leonard Cohen. Canciones y poemas. Un Acorde Secreto (Celeste, 1996):

‘…Estamos los dos bajo nuestro amor/
los dos encima de él/
llévame bailando hasta el final del amor’

2) “The Future” (The Future)

Cançó apocalíptica menys la frase ‘but love’s the only engine of survival’, que Manzano tradueix literalment com ‘pero el amor es el único motor de supervivencia’, mentre Luis Eduardo Aute –dins el CD+DVD Acordes con Leonard Cohen/ According to Leonard Cohen (DiscMedi, 2007)– fa la seva adaptació poètica amb un ‘pero si hay amor, habrá vida’. M’agrada la versió d’Aute, suposo que perquè m’agraden també les cançons d’Aute; però crec que aquesta cançó li escau molt…

“El Futuro”, Aute

3) “Ain’t No Cure For Love” (I’m Your Man)

‘…And I call to you, I call to you/ But I don’t call soft enough/ There ain’t no cure for love’
‘…Y te llamo, te llamo/ Pero no te llamo lo bastante bajo/ No hay cura para el amor’

Perfecta pregària per quan el santuari és buit… (i la lletra em recorda un somni que vaig tenir de menuda, i m’agrada recordar, on volava per sobre una gran església en runes…)

4) “Bird On The Wire” (Songs from a Room)

‘Como un pájaro en el cable/ como un borracho en un coro nocturno/ he intentado a mi modo ser libre’…
Per mi, un dels grans moments de la nit.
M’agrada la senzillesa i profunditat de la cançó. Tots volem ser lliures i quan una persona és lliure està entre dos pols: la realitat que et fa escoltar el pidolaire apuntalat sobre la seva crossa, que diu ‘No has de demanar gaire’. I la dona bonica (l’amor? la mort?) que recolzada a la seva ombrívola porta crida: ‘Escolta, per què no demanes més?’

Cohen “Bird On The Wire”

És una cançó del disc Songs from a Room (Columbia, 1969) i vull fer un apunt, perquè n’hi ha molts que han començat així; darrerament n’he conegut un que va fent les seves cançonetes des de la seva habitació, en Borrissol, o recordo un altre que també va començar ben tancat a la seva habitació, en Pau Vallvè (Estanislau Verdet i ü_ma, i productor del disc de la seva companya Maria Coma).

5) “Everybody Knows” (I’m Your Man)

Dayna Kurtz

La vaig veure, però no en el concert que ha fet aquest mes (el passat 6 d’octubre), sinó quan presentava Beautiful Yesterday l’any 2004 (crònica a El Punt).

‘Todo el mundo sabe que la desnuda pareja/ No es más que una brillante reliquia/ Todo el mundo sabe la rima en la cama/ que tirará de la manta/ t descubrirá a los amantes/ Todo el mundo lo sabe’.

6) “Who by fire” (New Skin For The Old Ceremony)
Fantàstica, no la coneixia, i tot i les preguntes, resulta misteriosa o implacable com la mort…

7) “Waiting For The Miracle” (The Future)

‘When you’ve fallen on the highway/ and you’re lying in the rain,/ and they ask you how you’re doing,/ of course you say you can’t complain– if you’re squeezed for information,/ that’s when you’ve got to play it dumb:/ You just say you’re out there waiting/ fort he miracle to come’.

‘Cuando has caído en el camino/ y yaces bajo la lluvia/ y te preguntan cómo te va/ oye, diles que no puedes quejarte…/ si quieren sacarte información/ en cuando has de hacerte el tonto:/ Diles que sólo estás esperando que ocurra el milagro’

I el miracle va arribar en la següent cançó…
per mi el gran moment del concert:

8) “Anthem” (The Future)

The birds they sang
at the break of day
Start again,
I heard them say,
Don’t dwell on what
has passed away
or what is yet to be.

The wars they will
be fought again
The holy dove
Bought and sold
and bought again;
the dove is never free.

Ring the bells that still can ring.
Forget your perfect offering.
There is a crack in everything.
That’s how the light gets in.

We asked for signs
the signs were sent:
the birth betrayed,
the marriage spent;
the widowhood
of every government–
signs fort he all to see.

Can’t run no more
with that lawless crowd
while the killers in high places
say their prayers out loud
But they’ve summoned up
a thundercloud
They’re going to hear from me.

Ring the bells that still can ring
Forget your perfect offering
There is a crack in everything.
That’s how the light gets in.

You can add up the parts
but you won’t have the sum
You can strike up the march,
there is no drum.
Every heart
to love will come
but like a refugee.

Ring the bells that still can ring
Forget your perfect offering
There is a crack in everything.
That’s how the light gets in.

‘Los pájaros cantaron/ al romper el día/ vuelve a empezar/ oí que decían/ no vivas/ en lo que ya ha pasado/ o en lo que aún ha de ser’…
‘Don’t dwell on what/ has passed away/ or what is yet to be’…

Aquest ‘dwell on’ per mi és significatiu, vol dir ‘demorar-se explicant llargament’, segons el diccionari anglès/català de l’Enclopèdia catalana.
Potser hauria de deixar d’escriure aquest bloc… Tanmateix, de les Songs from the Room volarem cap al The Future mirant bé el que fem a cada pas.

I va haver la segona part del concert, que va agradar a tots els presents. Perquè Cohen va ser generós. Gairebé trenta cançons en tres hores. I sortia de l’escenari i hi tornava donant saltirons per demostrar que els seus setanta-cinc anys (que celebrava aquell dia, últim concert de la gira europea 2009) no havia de donar pena, ni por, ni tristesa, com la que potser van experimentar a València quan uns dies abans va haver d’anular el concert per una indigestió. Vam poder gaudir de…

+ “The Tower of Song” (I’m Your Man)
Ara la tenim en català en la veu de Miquel Gil, qui en comptes de dialogar i d’encomanar-se a Hank Williams, ho fa al gran Gato Pérez, un referent més proper.

“La torre dels sons”

+ “Suzanne” (Songs Of Leonard Cohen)
cançó que durant molts anys anirà lligada a la guitarra de Toti Soler en aquest país…

“Susanna” a Sant Cugat (hi érem…)

+ “Sisters of Mercy” (Songs Of Leonard Cohen)
Una cançó sobre muses com ho són “Mr Tamborine Man” de Bob Dylan o “Gised” de Mazoni. I “Sisters of Mercy” és la cançó en què Pere Agramunt (La Brigada) va arribar a apropar-se a la felicitat al concert de Cohen, o això assegurava l’endemà al Facebook…

+ “The Gipsy Wife” (Recent Songs)
…On l’arxillaüt de Javier Mas devia enamorar per sempre Cohen (que l’ha reclutat en aquesta gira) i, és clar, els que l’hem escoltat, ara i aleshores a l’homenatge amb Duquende.

“Mi gitana”

+ “Hallelujah” (Various Positions), que sempre mantindrà l’acord secret…
per poc-moderns, rock vius i anhels enormes!!!

+ “I’m your man” (I’m Your Man), que ens agrada a moltes dones quan la canten trossos d’home com Cohen o Nick Cave, en aquell meravellós documental homònim.

“I’m your man”

+ “Take this Waltz” (I’m Your Man), que sempre agrairem al jueu que s’inspirés en el filogitano de l’assassinat Lorca; per un poema i una cançó tan bells…

+ “So long, Marianne” (Songs Of Leonard Cohen), la cançó de la segona part que més em va tocar… a base de ‘riure i plorar, plorar i riure altre cop de tot plegat’ (‘to laugh and cry and cry and laugh about it all again’)

+ “First We Take Manhattan” (I’m Your Man), amb la qual conquerirem el món sota la guia de la bellesa!

L’única pega del concert de Barcelona per mi va venir en aquesta cançó, però, perquè m’agradaven molt més les coristes –Perla Batalla i Julie Christensen– que Cohen portava a la gira I’m your man, que coneixia per haver-la vist mil vegades en cinta de video, gravat de la tele… i on la tornada d’elles em ressona encara ara:

‘I’d really like to live live beside you, baby/
I love your body and your spirit and your clothes/
But you see that line that’s moving through the station?/
I told you, I told you that I was one of those’

‘Me enacantaría vivir a tu lado
Adoro tu ropa, tu espíritu y tu cuerpo
Pero mira esa fila avanzando
Ya te dije que yo era uno de ellos’

+ “Famous blue raincoat”(Songs of Love and Hate), una carta d’un Cohen abandonat però no rendit ni rancuniós, potser perquè l’altre estava més sol i perdut que ell… un impermeable que em suggereix el pas del temps i de les relacions esquinçades i que ja no abriguen. Una cançó impecable, que transmet la cruesa de l’hivern, posem que de Nova York…

+ “If It Be Your Will” (Various Positions), la cançó que va agradar Miss Carrussel (també, segons va comentar al Facebook) i que curiosament també té un aire de pregària, però més dirigida a cantant (podria ser la cançó per cantar a Santa Cecília o Sant Blai… em sembla que patrons dels músics i de la gargamella)

+ “Closing Time” (The Future)
Un cant per a romàntics i solitaris d’una nit d’estiu embriagadora que conté més del que l’alegre melodia desprèn amb aquell ‘Y levanto mi vaso por la Terrible Verdad/ que no puedes revelar a los Oídos de los Jóvenes/ excepto decir que no vale un duro’.

‘And I lift my glass to the Awful Truth
which you can’t reveal to the Ears of Youth
except to say it isn’t worth a dime’

+ “I tried to leave you” (New Skin fort he Old Ceremony), i va intentar deixar-nos, però no ens abandonarà mentre seguim escoltant Cohen. Tot esperant el miracle que sembla ell haver trobat en Sharon Robinson i tancar el concert amb el darrer vers: ‘And here’s a man still working for your smile’ (un somriure que és més gran en la traducció de Manzano: ‘Soy un hombre que sólo trabaja para verte contenta’)

Catàrtic. Rendició, total.

  1. Com sempre, rodó, Helena!  

    Per cert, el somni que esmentes de quan eres petita… se m’ha posat la pell de gallina…  no serà que somniaves que sobrevolaves la catedral de Coventry, que vam visitar plegades anys enrere… ?

  2. A la primera part també va tocar “Hey, that’s no way to say goodbye” (del primer disc) i “In my secret life” (de les més noves i de les més fluixes). A la segona part va fer el “The Partisan” (que per mi va ser l’únic moment fluix del concert, amb un arranjament que per uns moments recordava “El cóndor pasa”) i la que cantava la Sharon es diu “Boogie Street” (estalviable). És a dir: quasi que amb el resum que has fet n’hi havia prou, aquestes te les podies estalviar quasi totes 🙂

    Dia històric, marededéu…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!