Perquè cada instant, cada engruna temporal, és irrepetible
són falses les esperances de perpetuació dels racons de temps
(enteses aquestes com una ànsia de perennitat )
No tenim la facultat d’agafar els retalls del temps
(ni les persones que hi fan morada)
i retenir-los indefinidament.
No existeix el museu de la conservació del temps i els seus protagonistes.
Cada cop que se’ns presenta una ocasió de crear,
compartir amb altres semblants experiències constructives,
engrescadores des del punt de vista artístic,
o una simple ocasió de conversar amb algú que posseeix el tresor de la saviesa,
el compartir instants, hores o dies amb els amics,
el fer noves amistats,
cada cop, dic,
que això es fa possible
ho hem de considerar com el més preuat dels tresors.
Cadascun d’aquests instants és el got de vi flairós
que cal agrair al destí i que cal beure amb plaer.
És com una sortida de sol.
El dia que sense pensar-ho ni preparar-ho et reuneixes
amb els camarades davant una taula per interpretar un àpat simfònic.
El dia que el savi professor s’asseu amb tu en el cafè
i t’explica retalls impagables de la seva existència.
El dia que et visita el músic virtuós per compartir festa
i toca una peça que aplaudiran tots els teus
i també aquells veïns que passaven pel carrer.
El dia que embadalit davant les obres d’art d’un museu
plores emocionat, la pell esborronada,
mentre la història que t’està evocant aquella visió
penetra en el més profund el teu cervell i cor.
El dia que veus treballar al gran fotògraf i t’explica part dels seus secrets.
El dia que el joglar d’infatigable memòria et posa un braç a l’espatlla
i guaita com tu a la càmera fotogràfica que us està immortalitzant
(engruna d’ un curs de recitació emotiva)
El dia que el teu fill, filla o esposa obren el bagul dels seus secrets
fets de desitjos, dèries, il·lusions i amor.
El dia que…
I així seguiria fins on la memòria i el temps avar em posessin límits.
Àngel Pascual Sauch
Barberà del Vallès. 10/04/2011
Video relacionat:
https://picasaweb.google.com/gelsauc/CARPEDIEM?authkey=Gv1sRgCInqoLmPzMrviAE#5593858517362239330
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em passa, cada dia més, que necessito viure el present, sense pensar gaire en el futur.
Darrerament els caps de setmana matino més que els altres dies, la lourdes em diu que no descanso prou, però jo li contesto que necessito el temps.
M’ha agradat molt la teva interpretació personal.
Una abraçada Àngel.
Jandru