Actualment aquest lloc no és un centre religiós sinó una escola d’art. Quan decideixes fer una foto és perquè hi ha algun element, motiu, alguna forma de llum o situació que et reclama l’atenció. En aquest cas l’element que em va empènyer a prendre aquesta imatge va ser la catifa de fulles ocre-taronja que cobria
Vanitat del fotògraf. Recerca dels matisos del “jo”. Investigar-se un mateix. Autoretrat fet amb l’opció d’obturació a intervals de la D700. D’una llarga sèrie que vaig fer al rebedor del pis a Barberà, només vaig conservar aquells en que no feia ganyotes o bé el nas no es veia massa gros i deforme o aquells
Proposo una nova bandera espanyola. No m’hi he hagut d’esforçar gaire per pensar-me-la i trobo estrany que ningú que se senti espanyol i amb quatre dits de front hagi fet crítica negativa de tanta agressivitat, mala educació i incultura encabides en tres mots desafortunats.. Mundial de futbol. Ocupació abusiva als mitjans de comunicació amb la
“No tenim remei! som humans”. Paraules que sentia dir al meu padrí quan les coses no rutllaven prou bé. I si algú volia fer més del que li pertocava, o bé allargava més el braç que la màniga, o plantava faves fora de temporada, deia també: “No li tocarà més remei que abaixar la cresta”
A Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) tenim el renom de “guineus”. Com que també va arribar al poble la febre del construir i urbanitzar a tort i a dret, vaig pensar en pintar el sentiment que aquesta moguda em provocà. No veia gens clar què significava aquella fal·lera repentina d’aixecar totxos amb tant desfici quan hi havia
Fa 56 anys que vaig nèixer a Catalunya. Al principi vivia com un humà normal: dins de la seva pròpia cultura. La festa i el treball eren en català. Ara ja fa 35 anys que em sento estranger a Catalunya. A Barberà del Vallès no hi ha cap indici per enlloc, cap identitat catalana. El
Sabeu que hi ha lladres aviats, jutges injustos a qui mai ningú jutjarà, estafadors invisibles als radars d’hisenda i que, tots ells, a més a més de riure’s a la cara del mort i del qui el vetlla, resen una oració que els santifica poc més o menys? A que la trobeu massa llarga aquesta pregunta…És tan llarga
Ja que avui és dia de protestes, trec del calaix un poema per mostrar el meu desacord amb un abús evident. No trobeu que ja cansa tanta futbolitis i tan precandidat-candidat que es treurien els ulls per arribar a la presidència? GOL Una breu paraula una llarga dèria bogeria desfermada brutal i primària d’homo
Com les aus de passempre hi fem cap.Lloc de repòs,balneari gratuït.
El Sol vol rivalitzar amb la Lluna. Llum calenta i llum freda. Per escollir… o no.(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell)
Encarant la càmera cap al sud-est amb el sol a l’esquena, per la dreta, el paisatge daurat es torna irresistible.(Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) El paisatge està absolutament modificat per l’acció de l’home, per tant és difícil de dir quina era la vegetació espontània. Abans dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, lloc
El panís (blat de moro) madura lentament assaonat per l’aigua del canal. (Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) El clima és mediterrani amb tendència continental de terra baixa. Els hiverns són freds i llargs, i els estius són calorosos i de curta durada. L’altitud baixa i la distància del mar fa que els estius siguin
Calma i pau absolutes en un capvespre d’agost pels camins solitaris de les Planes.(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) La comarca del Pla d’Urgell té una superfície global de 304’49 quilòmetres quadrats, i resta situat al sector del ponent de Catalunya, en el centre, dins l’anomenada Depressió Central Catalana (dins de la depressió de l’Ebre). Es
Horts que tota la vida he vist i espero que mai desapareguin.(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell)La comarca del Pla d’Urgell és un invent recent, ja que la seva creació data del 1988 per la Generalitat de Catalunya, constituïda per 16 municipis: Torregrossa, Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Fondarella, El Palau d’Anglesola, El Poal, Bellvís, Linyola, Miralcamp, Mollerussa,