Sabeu que hi ha lladres aviats, jutges injustos a qui mai ningú jutjarà, estafadors invisibles als radars d’hisenda i que, tots ells, a més a més de riure’s a la cara del mort i del qui el vetlla, resen una oració que els santifica poc més o menys?
A que la trobeu massa llarga aquesta pregunta…És tan llarga com abundants són aquesta colla de cràpules. 

ORACIÓ

Gràcies, oh Senyor

Per haver-me concedit l’habilitat del lladre

i la cara dura del jutge prevaricador.

Mai no t’ho agrairé prou…

(Ara em penedeixo de les hores que vaig passar a l’escola.)

Gràcies, oh Senyor

per haver-me coronat rei dels estafadors,

extorsionadors, cràpules i bandarres.

Mai no t’ho agrairé prou…

(Llàstima d’haver escoltat tant els meus pares honrats.)

Gràcies, oh Altíssim

per haver-me dotat de la perspicàcia i l’astúcia

del mentider, l’usurpador i el caragirada.

Mai no hauria progressat tant.

(Si no hagués fet cap cas a aquell capellà just…)

Gràcies, oh Jahvé

perquè m’has fet àvar, violador i mal tractador

pederasta i misogin,

racista, xenòfob i fascista.

Triomfo a tot arreu.

Si les portes no se m’obren,

les obro jo mateix.

Tothom em respecta i m’admira.

Estic ben situat.

Detesto la honradesa,

la justícia,

la honestedat,

la veritat i la noblesa de cor.

Junt amb la religió, mai no em van servir de res…

Excepte per donar-te gràcies, oh Senyor.

Àngel Pascual Sauch

Vilanova de Bellpuig

6 desembre 2007

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!