Angelpas

badar,guixar,clicar...

5 de desembre de 2010
5 comentaris

L?ÚLTIMA FOTO DEL PRESIDENT AMABLE QUE NO VOLIA LA INDEPENDÈNCIA DEL SEU PAÍS.

Al matí del 28N anant a comprar pa vaig topar-me amb aquesta imatge. Al carrer doctor Moragues de Barberà del Vallès, damunt un cartell electoral del PSC, algú havia pintat un cercle vermell al mig de l’apèndix nassal del president i amb el mateix tint havia tapat unes lletres a sota per capgirar el seu missatge. Vaig tornar a casa i vaig baixar de nou amb la càmera per fer la foto.

Poc després, en un col·legi electoral, davant una renglera impressionant de paperetes, triava la meva i la posava en un sobre per votar. Vaig pensar en el president calmat, amable, que tan i tan s’esforçava per parlar català. Vaig pensar en aquell home que tantes vegades ens deia que el seu capital era el treball i que defensaria Catalunya quan des del centre peninsular ens rebaixessin les expectatives d’autogovern. Jo el recordaré però com el president que no volia la independència de Catalunya. Crec que el més trist que podem sentir d’un president  és que no vol que el seu país sigui lliure. Jo no puc concebre que amor per Catalunya i plena autodeterminació no vagin lligades de la mà.

No he posat aquesta foto per burlar-me de ningú. No opino sobre el fet  de la mutació obrada en aquest cartell electoral ni el seu missatge anti Montilla. Sóc un observador que ni tan sols va somriure en veure-la per primer cop. Constato i sóc testimoni d’un fet. Però sí que he de dir que vaig perdent l’esperança que, com va fer Macià, un altre president de Catalunya proclami que la seva prioritat és la Independència del poble català.

En Mas ja ha avisat que la primera tasca de la llista és la recuperació econòmica. Jo dec ser curt. El meu raonament no deu ser gens lògic perquè mai el segueixen els presidents de la Generalitat. Penso: si els que ens xuclen la mamella, ens roben tot el que volen i més i ens tenen lligats de bossa i cartera ja sabem qui són, ¿ perquè no fem de la separació d’Espanya la nostra prioritat? Si algú em pot dir on falla aquest raonament que m’ho faci saber sisplau.

Àngel Pascual Sauch

Barberà del Vallès, 28 de novembre de 2010.

  1. El teu raonament parteix del supòsit que els representants escollits obren per benefici teu i això és una premissa errònia. Si no prioritzen la independència, que és condició necessària per sortir de la crisi i sense la qual tota mesura és vana, és perquè ni a ells ni als grups que els financen la campanya els perjudica tant la dependència com a nosaltres, i a més el període de transició els exposa a riscos i incomoditats que prefereixen evitar. Simplement això.

  2. Els diferents partits que es van presentar a les eleccions amb la independència com a objectiu no van anar units per una qüestió d’egos i de personalisme. Ningú vol cedir la seva posició prioritària a la llista. Estic segur que d’haver anat junts els resultats foren ben diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!