Les obertures del sòl on es planten arbres són els porus per on la terra respira.
Badant, badant, de vegades faig cap al peu d’un arbre.
Al voltant del seu tronc hi ha un espai de terra oberta (sé que això té un nom però ara no me’n recordo) Aleshores em poso a dibuixar-lo o bé a fotografiar-lo, tot en funció del temps. Penso com en deu d’estar d’agraïda la terra per aquests porus de ventilació. Si plou hi entra aigua i la terra i l’arbre beuen. Si s`hi fa un toll, per a alguns fumadors polits, és un cendrer perfecte. S’hi veuen després surar les burilles. També s’hi troben les restes d’algun tiquet d’autobús, d’una nota inservible, algún que altre cagalló… Algun cop, és un espai perfecte perquè les herbes i creixin i de la mateixa soca hi poden brotar nous plançons…
(més porus a l’arxiu)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!