Angelpas

 

Primera crisi: la econòmica. És el moviment d’ indignats la rebel·lió més efectiva a aquesta crisi? I els iaioflautes sonen a candidats a desbancar-la? Tal volta el rebel ho és el meu sogre que per tocar el crostó a un cert banc que li havia cobrat una comissió abusiva per una transferència minúscula es va passar deu dies seguits anant a ingressar-hi un cèntim d’euro? Són potser els assaltants de supermercats o els invasors de finques de cacics andalusos els que van pel bon camí de la lluita antidepressió?  També penso en la meva mare que en quedar-se vídua ha vist com se li reduïa la seva pensió d’invalidesa que en absolut compensa la misèrrima paga de viudetat? Amb la seva queixa farà commoure els corruptes i especuladors que ens han dut a aquesta situació? Són la clau els milers i milers d’aturats que han de refugiar-se en l’ajut familiar dels pensionistes per sobreviure? On és la rebel·lió?

Segona crisi: la d’identitat. ¿El desllorigador d’aquesta segona crisi el trobarem en la manifestació d’aquest onze de setembre proper on sembla que un còctel explosiu de sentiments nacionalistes més  sentiments de rebuig cap als polítics corruptes, banquers embadocadors, especuladors trinxeraires, lladres de despatx i tots els que han fet des patiments dels humils un modus vivendi,  pot crear una força descomunal difícil d’ignorar per les forces fàctiques? És aquesta la rebel·lió, l’autèntica rebel·lió de les masses? Formen part d’aquestes masses els “fantasmes” que són capaços d’assistir a la manifestació “en esperit” però no en cos present, posant una ridícula corrua d’excuses per no ser-hi, i parlo del Masos, del Nadals, del Navarros…? Formen part de la massa rebel aquests il·lustres polítics que només de sentir l’olor de la paraula independència els agafa una mena d’urticària que els fa fer ganyotes?  

Que n’ estem de fotuts els catalans…Sense líders, envoltats de llops als quatre vents, menystinguts pel veïns espanyols, havent de tapar forats econòmicament com desesperats, muntant unes manifestacions multitudinàries i humanament contundents però que quatre es passaran pel forro i encara es faran un tip de riure de l’enorme esforç de temps, treball  i diners que costa dur-les a terme…Estem fotuts perquè arrosseguem doble crisi: la econòmica i la d’identitat.

Tots aquests pensament em porten a unes darreres preguntes: no podríem passar només amb una rebel·lió? No n’hi hauria prou amb la rebel·lió política per superar la crisi econòmica i la crisi d’identitat?

Com veieu els catalans tenim dues crisis però tal vegada només necessitem una revolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!