Angelpas

badar,guixar,clicar...

28 d'abril de 2012
5 comentaris

Carta d?acomiadament d?un docent que ja s?ha buidat…

 1985-86 5è b EGB professor Àngel Pascual Sauch-2

Després de 37 anys de docència (amb 33 com a tutor) estic buit i necessito omplir-me de nou. Cap al mes de juny passat vaig comunicar al director del meu centre concertat que el final de la meva etapa estava molt a prop. Però llavors em va demanar que ho medités, que tenia la seva plena confiança i que, en tot cas, no ho podia comunicar ni als meus companys ni als alumnes perquè tot hauria estat problemàtic. Ara és definitiu. Lamento la incertesa que he generat sobre la meva continuïtat ja que donava la sensació d’estar fora de joc. Probablement ha estat un error. Sóc el tercer  professor des que l’escola existeix( i ja fa 70 anys) amb més anys i hores globals d’activitat en el centre. El que he fet és una excepció perquè els  professors ara es desgasten més de pressa, duren menys temps. I he durat molt perquè no hi havia més remei, és cosa de subsistència,  però la meva força ha anat desapareixent. Me’n vaig amb la sensació del treball ben fet, del deure complert. A qualsevol treball, i més ara  tard o d’hora et foten al carrer, i volia ser jo qui marxés perquè un acomiadament sempre deixa arestes. El proper que vingui donarà coses que ja no puc donar. Serà fort. Hauria estat perillós que hagués continuat perquè hauria pogut fer mal als meus alumnes. Els tinc molt d’afecte i mai no m’ho perdonaria. El substitut que entri serà, ben segur, una persona més que capacitada. El cole l’encerta amb ell. Ve a donar-li el que jo ja no podia donar-li. A ningú li interessa què faré a partir d’ara, vull fer altres coses. Tard o d’hora tornaré a ensenyar. Ni jo sé quan. Ara no en tinc ganes. El director m’ha ofert algun càrrec de manteniment o de suport o reforç…però he d’estar fora si vull omplir-me de nou.
Si algú, malpensat, hi veu en aquest relat algun paral·lelisme, amb altres fets, és pura coincidència. Jo no tinc 10 o 15 milions d’euros al banc; tampoc un xec en blanc per entrar en qualsevol altra escola; i si em recupero, m’omplo i puc tornar a fer la meva feina amb honestedat, serà gairebé impossible trobar un altre lloc de treball.
El profe.

 

  1. De segur que els cors d’histèrics i histèriques no ploraran per vostè. En aquest pais mil·lenari, és mes important un entrenador de futbol que no pas un professor. Alguns barruts, però, diuen que això ja està bé, que som un pais mediterrani i del sud. Per a molt catalunyesc/sionista que a més d’un l’hi [mal]sembli, personalment prefereixo “el nord enllà”, “on diuen que la gent és rica, lliure i culte”…
    Ja veura que no hi ha mal que per bé no vinga.
    Bon courage!, i feliç dissabte
  2. És tan sols ironia o és que ja pots jubilar-te ? Jo no en porto tants com tu (30 anys) però també ja en tinc prou. No sé si l’energia es va acabant, però potser si. Malgrat tot encar m’ho passo bé a la classe.
  3. Tot i entendre el teu sentiment, quan he llegit això no he pogut evitar sentir una tristesa molt gran…jo sóc com sóc, en gran part, pel que tu em vas donar en els meus anys d’EGB, i em costa creure que ja no tinguis res a donar als nens d’avui. No és un retret, eh? Simplement és la meva reflexió davant el record d’aquells anys que sempre més he guardat ben aprop del meu cor…
    En qualsevol cas, mil gràcies, Àngel, per tot allò que ja has donat; a mi i a milers d’altres nens i nenes que de ben segur et deuen recordar amb el mateix afecte que jo.

    Un petó.

    gemma  

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!