Angelpas

Encarant la càmera cap al sud-est amb el sol a l’esquena, per la dreta, el paisatge daurat es torna irresistible.
(Les Planes. Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell)

El paisatge està absolutament modificat per l’acció de l’home, per tant és difícil de dir quina era la vegetació espontània. Abans dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, lloc on es portaven les ovelles i cabres quan no hi havia conreu: boscos d’alzines carrasques, algun pi, arbustos com els magraners, les moreres; als marges encara trobem les cireretes de pastor, esparregueres, ruda, timó, camamilla, argelaga, roelles o la grama. Amb l’arribada de l’aigua del canal d’Urgell, també arriba una altra vegetació: xops, plàtans d’ombra, oms, àlbers, verns, freixes, salzes, saüquers i, als marges, la canya xisca. Pel que fa als animals, hi ha: caderneres, estornells, falcilles, merles, orenetes, oriols, pardals comuns, garses, corbs, gralles, cogullades, xamerlits, puputs, picots, guatlles, perdius, coloms, tudors, tòrtores, mussols, òlibes, esparvers, guineus, llebres, senglars, musteles o llangardaixos.
 http://www.casautxafava.com/Branques/Catala/Entorn/Plaurgell.htm

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!