Una volta pel poble, les Normes de Castelló i Andreu Valor

Diuen que demà hi ha festa grossa a l’Olleria, que la cultura s’hi cita, des de les cinc de la vesprada. Els culpables i els causants? Els de sempre: el col·lectiu l’Olla. En un poble i en un país normals, fa anys que s’hagueren afartat d’homenatges, per tota la tasca cultural, reivindicativa, normalitzadora i lingüística que sempre han dut a terme. Però ja sabem com van aquestes coses. El cas és que l’empresa que acaba de nàixer, Muntis Oci Personalitzat, ha organitzat una volta comentada pel nucli històric de l’Olleria i una visita guiada a la Casa Santonja. La persona que ens farà de Virgili serà Jovi Vidal, estudiós i expert en la història local. A continuació, al Cine Goya, el contestà Andreu Valor torna a la localitat que el va vore pràcticament començar per a delectar-nos en les seues melodies i en les seues lletres plenes de missatge, d’esperança i d’il·lusió, amb l’ambició i les ganes d’un grup de joves del poble, com a cor. I, ja per acabar, tots a Ca Tarsi, on tindrà lloc un històric sopar, amb els artistes i amb tot el públic queferós que s’hi vulga quedar. Tot això té com a pretext les Normes de Castelló, de les quals es compleixen enguany 80 anys. Entre passejos i cançons, un servidor tindrà el gust, l’honor i el plaer de parlar-vos una mica del que foren, del que significaren, de les conseqüències que se’n derivaren arran de les signatures d’uns quants homes de lletra i institucions en un símbol d’unitat de la llengua, en un “sentit unitari d’irreductible catalanitat”, que exclamà Joan Fuster, ara que també estem a punt d’acabar el seu any. De veritat, vos ho aneu a perdre? Deixareu que vos ho conten? Demà tots cap a l’Olleria!

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'Olleria per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent