Un simple somni de llibres

D’immediat, tens a les mans un sac, l’obris i hi trobes diferents edicions de llibres que has llegit durant els anys que ha durat la carrera. Veus un exemplar de Bearn a la sala de les nines, un altre de Consells, proverbis i insolències, un altre de Mites, amb una lletra que, tot i no ser teua, reconeixes sense cap dificultat. Saps que la majoria d’aquells llibres no són teus, però no saps què fan allà, ni qui els hi ha posats, ni… Fulleges el de Villalonga, i veus la lletra de la persona amb qui vas compartir treball. Aleatòriament, arribes a la pàgina 76 del llibre de Fuster, l’única edició que és teua, i lliges les anotacions que feies ja fa cinc anys i mig, i que hui no faries per lògiques i, per què no dir-ho, una mica errònies. També trobes l’esquema que ha explicat la professora i intèrpret de literatura i que un company de classe ha copiat per a recórrer els relats de Sarsanedas. Com per art de màgia, a la portada, i amb aquelles etiquetes blanques de temps remots, apareixen escrits els noms i cognoms dels propietaris. Malgrat que associes de sobra aquells i altres exemplars als companys corresponents, t’anima comprovar que no has errat. El demiürg oniríc ho ha col·locat en el sac expressament -ho intueixes- d’aquella manera per alguna raó. De fet, a mesura que vas traient llibres, llibretes, notes, esquemes, descobreixes el llibre que sempre se t’apareix: el bigot negre d’aquell home grandot que has vist en tantes sèries valencianes, alcoià, i que acompanya Lluís Miquel i Paco Muñoz en una de les bandes sonores vitals, de la portada no enganya. Gràcies per la propina, al fons, al més profund, és la base perquè la resta resistisca. També saps a qui pertany, i és el llibre més antic del sac, atés que hi és des del 2008, un any abans que Rusiñol, Sirera, Calders, Llor o Carner.

Abans de marxar -saps que s’acosta l’hora-, els tornes a deixar, acuradament, en el seu lloc. Acaricies els lloms, les portades, ressegueixes amb les puntes dels dits les lletres dels títols, dels autors i dels propietaris. Quan ja estan tots dins, lligues i relligues el sac, perquè no se t’escapen. I llavors, quan ja està tot a punt, quan ja està tot al seu lloc, quan ja has visitat la memòria i el record, només llavors, et despertes i somrius.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Creacions, General per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent