Propòsits lectors 2025
Sé el que passa quan hom es marca uns propòsits d’any nou: que no els compleix. Anit vaig revisar els objectius que em vaig marcar la nit del 30 de desembre de 2023 per al 2024 i, bé, bo, tira, anem anant que ací ja estem, qui dia passa any empeny, tal, noséquè, etcètera. Ni he fet esport 10-12 voltes al mes per regla general, ni he gaudit més del temps lliure, ni he escrit cap recull de relats, ni he après a dir que «no», ni he pensat en les pròpies necessitats tant com caldria, ni… Però, en canvi, sí que he tingut -crec, vaja- més paciència amb els pares, sí que m’he mig organitzat millor, sí que he escoltat l’ajuda professional, sí que he escrit i he lliurat 3 articles/capítols o més, sí que he encetat la casella de nous idiomes amb el B1 d’Italià i sí que he estat molt feliç. Potser, ben mirat, no ha anat tan malament, però m’estic allunyant del propòsit d’aquesta entrada.
El que volia dir és que enguany -bé, fa una estona, fruit dels efectes de l’aspirina per al mal de cap per les cervicals- m’he marcat una sèrie d’objectius lectors, que, com que ningú no m’acaça per assolir-los, podran anar variant. Això, és clar, sense comptar-hi els llibres que, per qüestions acadèmiques i laborals o per pura apetència, vulga llegir. De moment, són els següents:
– Llegir, com a mínim, 3 clàssics universals al complet, això és, d’inici a fi, de pe a pa, d’alfa a omega, de tal a pasqual. I quan dic llegir vull dir llegir, ben llegit, amb anotacions, amb informacions complementàries. Entre les opcions:
- Divina Comèdia (seré capaç de fer-ho en versió bilingüe italià-català, ara que el B1 m’atorga poders i capacitats de persona gairebé nativa?).
- Decameró (ma che cosa tu dici, amico?)
- Bíblia (bé, pot ser, només l’Antic Testament enguany, i el Nou Testament per al 2026, no? Sí, ja ho sé, ja ho sé, ja sé que encara no he començat i ja l’estic retallant).
- Don Quijote de la Mancha (la primera part també per ídem).
- Ulisses (tant de bo em desperte la mateixa passió que va despertar en Mònica Batet, la qual, en un dinar interjornada el desembre passat, em va fer venir més ganes de llegir-lo que mai).
- A la recerca del temps perdut (escolteu, que em vaig tragar el Blackwater aquest -em va agradar molt, per cert- i ja estic posat en el tema sagues familiars).
- Cien años de soledad (mateu-me: el tinc des de 1r de Grau i ha vist passar amb mi una graduació, un màster, els anys de doctorat, la Covid19 i els «vindran coses pitjors», que explica la Bíblia -vegeu, com ja hi estic ficat?-. Més sagues familiars; el «saguista» em diran).
- Assaigs (no pot ser que m’haja dedicat pràcticament tota la vida investigadora -i preinvestigadora- al mestre Fuster i que no n’haja llegit l’avi).
- El quadern gris (ara em sent com quan, a Cersei Lannister, l’obliguen a passejar-se per la ciutat nua al crit de «Shame!, shame!, shame!». Però em referisc a lectures completes, no ho oblidem).
– Amb Sara, ens hem proposat encetar un «««Club de lectura»»» ella i jo en què, al trimestre, llegirem dos llibres: ens proposarem mútuament un llibre. Sé que dir-ne «««Club de lectura»»» és agosarat i pretensiós, però la idea és que ens anem descobrint lectures una a l’altre o un a l’altra i que en parlem, en debatem, en moguem el debat. De moment, la meua proposta trimestral per a ella és Florescència (Sembra, 2018).
Al llarg de l’any, en posaré algun més, amb tota seguretat, però, de moment, ho deixem en aquests. Si ho escric ací és, bàsicament, pel gust de ratllar els elements d’una llista. En fi, l’any que ve ja us diré si ho he aconseguit o no.
I vosaltres, teniu propòsits lectors?