Principi sense fi

Vaig veure que la gent pensava. Vaig veure que la gent argüia. Vaig veure que la gent exposava les idees. Vaig veure que la gent argumentava. Vaig veure que la gent reflexionava. I després de tot açò vaig veure que la gent escrivia.

Vaig veure lletres ben lligades. Vaig veure paraules “cultes”. Vaig veure mots enrevesats. I després de tot açò vaig veure que la gent opinava sense por a censures.

Vaig veure personalitats conegudes. Vaig veure cantants de grups. Vaig veure escriptors reconeguts. Vaig veure gent -intel·ligent, pensativa i combativa- del meu poble. I després de tot açò vaig veure que era el moment d’iniciar-se, sempre amb humiltat, en aquest ambientillo cosmològic.

Així que, abans de començar els meus estudis universitaris de filologia catalana, entre en aquest món. I parlaré de tot, clar i en valencià!



  1. Sóc amic del Pep Albinyana, de l’Ànel Canet, Natzari, etc.
    És fantàstic de fer colla amb gent jove com tu. Els qui ja comencem a tindre una edat.
    Una salutació cordial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent