Blocs de VilaWeb

La gràcia d’acabar dijous és poder gaudir d’un divendres de matí al poble. Les temperatures lleugerament més baixes que a València, la frescor d’una tardor que no arriba del tot colpejant-te la cara, l’olor d’allò familiar prop de tu, les salutacions entre la gent que es coneix de tota la vida, els malnoms per a designar algú, el café als teus carrers, el gust de caminar per sendes que t’han acompanyat de menut, les visites a casa per informar dels fets recents que no ixen a la televisió. O el tacte de l’escriptori amb què t’has criat mentre escrius unes ratlles ací. M’agrada el meu poble, m’agrada allò que visc -o, millor dit, com ho visc- al meu poble. Però no puc, no sé gaudir-lo del tot. Diuen que ve la fira, però a mi, sincerament, m’és igual. Tu… quan véns tu al teu, al nostre poble?